De Vilada a Sant Sadurni de Rotgers

Una altra ruta d’aquesta sèrie descriu el camí de Sant Sadurní de Rotgers des de Borredà. Aquí us proposem una ruta per arribar a l’església de Sant Sadurní de Rotgers, des de Vilada, passant pels típics boscos de pi d’aquesta zona.

El començament d’aquesta ruta és el pont de Vilada, seguint les marques del GR 241 per una pista fins al primer coll. A partir d’aquí cal girar cap a l’esquerra per seguir les marques verdes i blanques d’un sender local. En un punt concret, la ruta agafa una drecera per escurçar un revolt de la pista, just abans de sortir una altra vegada a la pista, veureu tres pedres pintades de vermell: són les marques per delimitar els termes de les finques. La pedra central sempre és la més gran, és el terme i marca el punt exacte del límit; les petites s’anomenen filloles. L’orientació de les pedres indica la direcció que segueix el terme. Les pedres també poden estar pintades en altres colors (groc, blanc...); o, si el terreny és molt rocós i no permet enterrar pedres, els termes es marquen amb tres ratlles tallades en una roca. Si camineu molt per la comarca, veureu sovint aquestes marques.

Just abans d’arribar a la casa del coll de la Mola, la ruta deixa la pista per pujar per la costa fins a trobar el camí que anava a la casa de la Baga. A mesura que pugeu per la cresta, veureu les parets d’antics camps; intenteu imaginar-vos la feina que suposava construir aquestes feixes –un any de treball per hectàrea- i després conrear-los. Evidentment, les zones de bosc eren molt més reduïdes.

Quan el camí s’aplana és un bon moment per contemplar les bones vistes de les muntanyes de Vilada i de Castell de l’Areny en les clarianes. El camí va a parar a una pista amb clares mostres d’una activa explotació forestal. La ruta s’aparta de la casa de la Baga, però val la pena arribar-hi i veure una típica masoveria, probablement construïda al segle XVIII i que té una particularitat: dóna l’esquena a la vall i mira cap a la costa de la muntanya. Per a una mentalitat moderna aquest fet es fa estrany, ja que es privaven de la vista més bonica; però cal pensar que en aquella època el més important no eren les boniques vistes sinó l’orientació cap al sol.

Quan reprengueu el camí anireu a parar als camps de la casa del Putxot. Hi ha una petita bassa i es veuen les restes de la casa sobre un petit turó. És un lloc tranquil per descansar i gaudir del paisatge. Cap al sud-oest es veu la casa de la Baga, d’on heu vingut. Ben aviat la ruta enllaça amb la pista principal que va a Sant Sadurní de Rotgers.

L’església es troba a l’esquerra del camí. Prop d’aquí -a uns 700 metres cap a la dreta- hi ha la font de Cirera que donava aigua a la casa del mateix nom, avui arrasada.

L’església romànica de Sant Sadurní de Rotgers (segles XI i XII), des de la seva restauració, ha estat inclosa en la xarxa de monuments visitables de la Diputació. Per 2 € (1,35 € els nens i els pensionistes), us donaran una informació molt completa sobre la història i la construcció de l’església. És del tot recomanable. Consulteu els horaris d’obertura.

Seguint la cresta de darrere de l’església, arribareu en un parell de minuts a unes restes de murs adossats a una paret rocosa. Són les restes d’una o dues cases medievals de la mateixa època que l’església. S’hauria d’imaginar unes cases amb una o dues estances i una teulada d’un sol pendent.

Des d’aquí cal retornar pel mateix GR per on heu pujat fins a arribar a un torrent on el GR continua cap a l’esquerra per un sender; vosaltres haureu de continuar per la pista de la dreta seguint les marques verdes i blanques. Després d’un quilòmetre, la ruta se’n va cap a la dreta per una altra pista cap a la casa de Capdevila per tornar a marxar cap a la dreta per una altra pista, abans d’arribar a la casa, que després es converteix en camí i passa per una zona d’antics conreus i les restes d’una barraca. Surt a una cresta i comença a baixar cap a l’esquerra. Cap a l’esquerra veureu un altre camí amb una creu verda i blanca pintada en un arbre. Aquest camí, una mica emboscat, amaga una sorpresa: si el seguiu creuareu la llera del torrent, gairebé sense perdre alçada, i a l’altre costat veureu unes estructures estranyes: són antics forns de calç utilitzats per coure pedra i fer-ne calç. Cal anar en compte, ja que es troben en ruïnes i el terreny amaga algun forat.

Retornant a la ruta, el camí baixa fins a sortir a una pista. Cal que gireu cap a la dreta per trobar novament el GR i seguir-lo fins a tornar al primer coll que havíem deixat per anar cap al coll de la Mola. La part més interessant d’aquest tram és l’església de Santa Maria de Guardiolans, d’evident antiguitat. El camí passa entre l’església i la casa del Solà, antiga casa de pagès convertida en residència casa de pagès. L’església està citada des del segle X i té una estampa romànica però fou reformada de forma important durant els segles XVII i XVIII.