Ascensió al Comabona des de les Bassotes

El Comabona amb els seus 2548 m, és un cim dels més alts de la Serra del Cadí, a l’extrem oriental d’aquesta. S’hi pot accedir per diverses vessants: costa Cabirolera a l’oest, Prat d’Aguiló al nord, Moixeró pel coll de Tancalaporta a l’est, i coll de Bauma o les Bassotes -com proposa aquest itinerari-, des del sud.

Aquest itinerari proposa una ruta semicircular que recorre la part sud-est de la serra, combinant varis senders senyalitzats per la FEEC, així com algun tram carener i de camí fitat amb pedres. Recorre indrets i racons de gran diversitat paisatgística que amaga aquesta serra: Prat llong,  la serra dels Cortils pas dels Gosolans, l’Agulló (2526m), coll de la canal de Coma Bona, clot Palomar i serra Pedregosa.

Coronar el Comabona vol dir gaudir -si el dia acompanya- d’unes espectaculars vistes 360º: Cerdanya, la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa, el Verd, Ensija i  la impressionant i menys coneguda cara nord del Pedraforca.

Descripció  

La ruta s’inicia al coll de les Bassotes partió d’aigües de dues conques, la del Segre (riu de Cerneres cap al riu de la Vansa) i la del Llobregat (riu de Gresolet i cap al riu de Saldes). Comença la ruta ja en un indret amb grans vistes d’aquestes dues valls, de la serra que us proposem descobrir, així com la cara mes desconeguda del Pedraforca, la seva cara nord.  

Agafeu doncs l’antiga pista que comença ascendir des del coll a mà esquerra seguint les marques del PR-C 124. Pugeu seguint el traçat de la pista evitant fer dreceres que provoquen l'erosió del terreny, i veureu que gràcies a les ziga-zagues que fa es remunta de manera més suau l’accentuat pendent. Passareu primer per prat Toixones i després per prat Socarrat, dos planells on si us hi entreteniu, trobareu varies estructures de pedra seca, antigues barraques de pastors de temps passats que aprofitaven aquests planells d’herba fresca per alimentar el bestiar. De fet, tota la Serra del Cadí està plena de pletes i antigues barraques, rastres d’aquest passat no tant llunyà.

Continueu pujant per la pista fins que aquesta s’acaba. Esteu a prat Llong, un extens prat limitat al nord per una zona molt Pedregosa, que li dóna nom de Serra Pedregosa. Aquest és un punt on cal estar atent, el camí que marxa a la dreta cap a la serra esmentada és per on baixareu. Ara cal que prengueu el camí també fitat que puja directe cap al nord, un cop arribeu a la carena, començarà a descendir cap torrent dels Cortils. Cal creuar-lo i de nou pujar el repetjó sempre cap al nord, fins arribar al Cortal Cortils, una barraca que en cas de necessitat es pot fer servir de refugi lliure.

A partir d’aquí trobareu marques del GR 150.1 -una variant de la Volta al Cadí-. Seguiu el GR a mà dreta primer pel torrent de Pic Llobateres i de seguida enfilant-vos a la carena per arribar per un camí força planer fins al Pas dels Gosolans, pas històric del camí de Cerdanya i camí dels Segadors que durant anys van seguir segadors, traginers, sometents, bandolers, músics i contrabandistes. El trajecte també el va fer l'any 1906 el pintor Pablo Picasso, després de la seva estada a Gósol.

La vostra ruta però no continua cap a Cerdanya, sinó que us cal carenejar cap a l’est, pel camí fitat que s’enfila per sobre el GR passant pel cim d’Aguiló, el collet de Comabona i finalment remuntar el planell per arribar al Cim del Comabona. Ja podeu gaudir de les vistes d’aquest agraït cim!

El descens es proposa fer-lo per Serra Pedregosa, però per no baixar directe,  carenegeu encara una mica més direcció orient fins la canal de Coma Bona. En aquest punt s’hi ajunten tant els camins que venen del Moixeró (GR 150.1) com els que pugen des del coll de la Bena a Gisclareny (SL). La ruta aquí sí que ja tomba cap a l’oest, baixant cap a clot Palomar primer seguint el GR i després seguint recte cap al Clot –per evitar haver de retornar al pas dels Gosolans. Preneu el camí de Serra Pedregosa i indubtablement entendreu el seu nom. A partir de Prat Llong fins al coll de les Bassotes seguiu l’antiga pista per on heu pujat.