La gran volta dels 2 colls

Durant molts segles, Tuixent va ser conegut pel gran nombre de dones remeieres. Eren dones que recollien herbes i matolls de les muntanyes i valls properes per fer remeis com ungüents, infusions o bafs. Habitualment oferien els seus remeis mentre recorrien a peu altres viles i pobles durant dies o setmanes. I no és gens estrany que això succeís a Tuixent perquè la varietat de petits microclimes i la corresponent diversitats d’entorns en un àrea de pocs quilòmetres a redós de Tuixent és realment sorprenent. Aquesta ruta permet descobrir des de boscos de ribera fins a prats gairebé erms d’alta muntanya. Des d’obagues fagedes fins a boscos de paisatges clarament mediterranis. En un recorregut de pràcticament 51 km la ruta ofereix una espectacularitat de paisatges i entorns que meravellarà a qualsevol ciclista.

Descripció  

La ruta comença a la plaça del davant de l’Ajuntament, on hi ha el Museu de les Trementinaires, en direcció a la mateixa carretera d’accés al poble. Al davant de Jardí Botànic de les Trementinaires continua en direcció Coll de Port (i Sant Llorenç de Morunys). Però un quilòmetre més enllà, just abans de creuar un pont en mig d’un revolt, cal seguir el camí que s’enfila suaument. Després d’un petit tram de 2 km, on hi ha senyalitzades un munt de plantes amb els seus noms i les seves propietats, la ruta arriba l’Àrea Recreativa Planells del Sastró. Diversos plafons indiquen les característiques de la zona, sobre un bosc de ribera humit i tancat. Però la pista continua en el mateix sentit, ascendint fins a trobar un pont que permet passar a l’altre banda del riu. La vegetació en banda de la vall (cara nord) aviat anirà canviant a mida que la ruta s’enfila lentament. De fet, 2 kilòmetres més amunt (a 1.520 metres) es comencen a observar els primers prats, en un paisatge de pi negre. La ruta fa un tomb per la vessant nord de la muntanya i l’ascensió esdevé força suau. Fins a Coll de Port, a uns 1650 metres l’alternança de vegetacions és sorprenent. Faigs, boixos, pins, segons com tomba el camí l’entorn varia substancialment.  A Coll de Port hi ha un refugi, amb serveis i allotjament. La ruta, però continua per la carretera que baixa cap a Tuixent per tombar, 1.5 km més enllà, per la pista que s’enfila cap a l’esquerra fins a un primer collet (Coll de Bruc). Ben aviat la ruta baixa fins la Collada de Cal Reboll, en una cruïlla de camins. Seguint cap a la dreta la pista continua baixant per un paisatge cada cop més espès a mesura que entra al fons de la vall fins a la cruïlla del Camí del Molí; l’antic camí que enllaçava Tuixent amb el Molí de Fórnols. Només cal baixar uns darrers metres més, passant pel davant d’un petit càmping, fins arribar al Molí de Fórnols, actualment convertit en un restaurant. Però hi ha una petita font i alguns bancs a la placeta del davant del molí, abans de creuar la carretera.

Però la ruta continua pel costat esquerra del molí, per una pista que puja per l’altre banda de la muntanya i que transcorre per un entorn de roures i arbustos típicament mediterranis. És una pujada fàcil; la pista està en bon estat i només en els darrers metres, a l’entrada a Fórnols  té un cert pendent.

La ruta fa un tomb pel poble a través dels seus carrerons entrant per la vessant sud est i sortint per la banda nord oest, a tocar de la carretera. Val a dir que la visita a la placeta del davant de l’església és del tot recomanable. La ruta continua ara per carretera fins a Cornellana; són 2,5 km força planers, sense pràcticament desnivell. Després d’una curta però molt intensa pujada la ruta encara s’enfila una mica més fins a la sortida del poble per baixar cap al fons de la vall de la banda oest. La vall finalitza amb el Coll de Jovell, a sota mateix del Pic de la Torreta del Cadí. Però cal pujar encara més de 450 de desnivell. I si bé la baixada fins al fons de vall –per anar a buscar el pont- és per la vessant sud-, l’ascensió fins al mateix Coll de Jovell és a la banda nord, l’obaga, per una pista que s’enfila per uns paisatges en els que cada cop més hi predomina del pi negre. Finalment Coll de Jovell, en un paisatge força erm a 1.791 metres, el punt més alt de la ruta. Si no fa vent, un indret perfecte per a seure un moment i descansar.

La baixada cap a Josa és gairebé esgotadora. Són 6 km de pista –a estones una mica trencada- que exigeixen la màxima concentració per evitar rocs i reguerots. La ruta fa un tomb per Josa, mostrant alguns dels seus pocs establiments així com diversos bonics racons del poble per sortir, finalment, cap a la carretera de Tuixent. Uns 3 km més enllà apareix l’església de Sant Jaume, romànica, a tocar de la carretera. Finalment, 2 quilòmetres més tard, la ruta tomba per una pista a mà esquerra que després de creuar un petit pont (Pont de Vinyals) s’enfila cap a la part posterior de Tuixent. La ruta fa un petit recorregut per dins del poble per sortir a la plaça del davant de l’Ajuntament, on hi ha el Museu de les Trementinaires.