06 - Mirador de la Gargallosa, Gisclareny

Les tres-centes cases

Encara que costi de creure, a Gisclareny hi van arribar a haver 300 cases habitades. També hi han notícies de quatre castells, sis ponts i una quinzena d’esglésies romàniques, sis molins, dues serradores, quatre hostals, una farga, una teuleria... i els seus habitants podien descansar eternament en un dels sis cementiris. Dins del seu terme arrenquen els dos principals camins històrics que connectaven el Berguedà i la Cerdanya: el camí dels Empedrats, pel coll de Pendís, i el camí ral del Coll de Jou. Malauradament, el segle XX va marcar un decliu tan gran que sols van romandre habitades quatre o cinc cases. Gisclareny és format per veïnats i masies, un poble sense “poble”. El relleu extraordinàriament muntanyós i trencat de l’Alt Berguedà no ha afavorit mai que es formessin gran nuclis urbans. El clima és rigorós i les planes fèrtils són molt escasses. Aquest és un país més pels ramats que per l’aixada.

Això és impossible!

Déu meu! Això és impossible els deia tothom, però el Pedraforca atreia aquells joves com un imant. La paret de la cara nord, freda i salvatge, els mantenia obsessionats. El líder del grup era Lluís Estasen, un extraordinari escalador que va marcar profundament el naixement de l’alpinisme i l’escalada a Catalunya. Finalment va arribar el dia 30 de juny de 1928. Estasen i la seva cordada van superar per primer cop la muralla nord del Pollegó Superior obrint la via que porta el seu nom. Allò que semblava impossible va fer-se realitat. Tanmateix, els reptes no havien sinó començat i alguns serien comparables a les grans gestes dels Alps. Qui s’atreviria a escalar novament aquesta extraordinària paret però en ple hivern?