Entre mines i dinosaures

Pensar en una volta que vinculi les troballes de restes de dinosaures i el mon miner, és pensar en una ruta que des de Sant Corneli, una antiga colònia minera pertanyent a Cercs, passi per Fumanya (on a més de les mines del Coll de Fumanya i del Pla de la Barraca hi ha també nombroses petjades de Dinosaures) i Vallcebre. I és que en aquesta darrera població es poden trobar a les rodalies, diversos testimonis tant del seu passat miner com de restes de dinosaures. Però és que aquesta bonica proposta matinal de només 21,6 km ens ofereix encara un munt d’atractius més: l’encant d’un petit poblet com Fígols format per una dotzena de cases agrupades a redós de l’església. Les vistes –impressionats- des del cim de la cinglera de Vallcebre. L’espectacular Coll del Grau, baixant cap a Vallcebre... Molts petits racons que ofereixen al participant la satisfacció de gaudir d’una proposta meravellosa.

Descripció  

La ruta comença al Museu de les Mines de Cercs, a 960 metres d’alçada, seguint l’antic camí per on hi passaven habitualment els miners per dirigir-se a la Mina del Curro. A partir del Km. 1,7 cal tombar per la pista de la dreta que després d’una curta pujada, fa via per l’antiga carretera fins a Fígols. Un petit i tranquil poblet d’una dotzena de cases al voltant de l’església. Sens dubte, té un encant molt especial. La ruta però continua cap a l’oest, fent la volta a una antiga explotació minera, com es pot deduir fàcilment pel paisatge de l’entorn: estructures abandonades entre paisatges mig erms... De seguida s’arriba a la carretera per on cal seguir  pujant uns 170 metres per tombar a l’esquerra per una bona pista que la seguirà, paral·lelament i per sota durant més d’1,5 km. Aquest tram, en el que hi ha algunes fonts naturals, és de molt bon fer i tot i que no es deixa mai de pujar, el pendent és força variable. A estones és molt dret però a estones es força més pla. Quan la ruta surt finalment a la carretera, s’observa ben aviat l’accés a l’antic poble de Fumanya, avui gairebé deshabitat.

Un quilòmetre més enllà cal tombar a la dreta per la carretera que s’enfila cap al Jaciment Paleontològic de Fumanya. Un gran dinosaure de metall apareix al mig del camí. Al fons, una enorme paret de pedra –que va seguint bona part de la ruta- mostra les singulars petjades  dels dinosaures. Tant aquí, a les Mines del Coll de Fumanya –el  punt més alt de la ruta- com al següent indret –les Mines del Pla de la Barraca- hi convergeixen un passat miner amb les petjades de dinosaures. La ruta baixa fortament fins al Pla de la Barraca. A l’esquerra hi ha un camí i també una pista que s’enfilen cap a Coll de Pradell però la ruta continua per la pista principal, més planera cap a Vallcebre, en un entorn de restes miners. Passat l’accés a un magnífic mirador, la pista asfaltada inicia un fort descens cap a Vallcebre, amb unes impressionants vistes del Pla de Vallcebre.

Vallcebre és el punt perfecte d’aquesta ruta per reposar o fer-hi un mos. Hi ha algunes fonts,  diversos serveis i bonics racons (de fet, es surt pel costat del safareig, a l’esquerra de la torre del Campanar). I tot i que la major part del recorregut que queda és de baixada, encara hi ha pendent un petit collet descasament 165 metres fins a La Collada, abans del Grau de les Granotes. Per sort, el camí que s’hi enfila és de molt bon fer, amb poc pendent i molt agradable.

El inici del Grau de les Granotes no deixa indiferent a  ningú. El paisatge erm, les vistes de bona part del Berguedà, denoten que es tracta d’un indret captivador. A partir d’aquí, però, la baixada pel mig de la cinglera és brutal. Dreta però de bon fer, baixa en 800 metres gairebé 100 metres de desnivell. A la cruïlla de camins del final cal seguir pel de més a l’esquerra, que mena cap al Jou, un enorme hostal i escola d’activitats envoltada d’un munt de cavalls.

Travessada aquesta enorme masia, la ruta continua cap al sud, per la carretera de Sant Corneli entrant a la població per la part alta. El recorregut mostra la fisonomia típica d’un poble miner, amb les construccions habituals dels petits habitatges formant fileres de blocs, amb l’economat, el local social, fins assolir, a la part baixa, el punt final.