La volta sud de Gósol

L’estada de Picasso a Gósol durant dos mesos i mig a la primavera del 1906 va marcar per sempre més a l’artista malagueny. Aquesta etapa no només fou decisiva per la seva recerca artística sinó que també, de retruc, seria un senyal per a l'evolució posterior de l'art pictòric del segle XX. És ben conegut que el viatge des de Guardiola a Gósol van impressionar fortament a l’artista i a la seva companya Fernande Olivier. També se sap que Picasso voltava habitualment pels camins de les rodalies, per captar paisatges per pintar. En aquesta ruta es recorre bona part dels trams que Picasso i la seva parella van fer per arribar a Gósol, però també es fa un tomb per algunes de les valls i carenes de la vessant sud de Gósol on segur que Picasso hi va passejar, en una proposta que ofereix algunes magnífiques descobertes.

Descripció  

Amb sortida des de la Plaça Major, just davant d’una escultura d’una noia amb un càntir al cap –en memòria de l’artista-, la ruta comença en direcció Saldes, fent un tomb per la falda del tossal de Gósol, amb el Castell al cim. A la rotonda cal baixar en direcció el cementiri fins al Molí de Gósol, per l’antic camí ral, com s’observa en el tram final. Un cop al Molí, la ruta continua en direcció nord oest per anar a enllaçar amb la pista que baixa cap a la Font de Torrentsanta. La ruta gira a l’esquerra, en direcció a la font, però de seguida es desvia per una  pista que s’enfila a ma dreta. És la pista de Tuixent a Gósol que va fent grans llaçades per guanyar alçada. Passats els 5 km de ruta, en mig d’un revolt que puja a ma dreta, neix un camí que baixa lleugerament i que cal seguir. Durant uns 4,5 km no hi ha risc de pèrdua: la ruta va ascendint de forma permanent i constant fins assolir la Font dels Abeuradors, el punt més alt de la ruta i un bonic indret on paga la pena aturar-se i, si cal, fer un mos. Les vistes de les valls, amb les masies disperses i el relleu del Pedraforca al fons hi convida.

La ruta continua ara baixant per la mateixa pista fins al Coll de Gósol durant uns 4,5 km. El camí per aquesta vessant és de més mal fer i tot sovint amb un ferm força rocós. Un cop al Coll, la ruta continua per la pista de l’esquerra, fent un tomb al Serrat de la Matella, una opció molt més bonica que la de continuar per la pista de la dreta, que també baixa a Moripol. La volta al Serrat ofereix tal varietat de paisatges que compensen en escreix la pietat diferència en quilometratge, com el Clot de Moripol o, sobretot, els Camps de la Font Grossa. De fet, la variant finalitza al peu d’aquesta font. Aquí cal tombar puntualment a la dreta per una pista -en època de pluges sempre molt enfangada-  que de seguida entra a Moripol. Quatre cases enrunades i una petita esglesiola en un meravellós entorn, sota la vigilància de les restes del castell. Cal retornar fins a la cruïlla de la Font Grossa per, ara sí, continuar per la pista que baixa de dret cap a una granja. La ruta no deixa mai de baixar fins a les rodalies del Balçot, a sobre unes cases de turisme rural, a uns 2 km de la Font Grossa. Una petita però intensa pujada que quan finalitza s’observa un canal a mà esquerra. A mà dreta, neix un camí que baixa al Molí d’en Güell, que la ruta descarta –per no allargar més el recorregut- però que és molt recomanable visitar. Tant si s’ha baixat com si no, la ruta –totalment planera- continua paral·lela al canal durant gairebé un quilòmetre (fins i tot passant per un petit túnel). Tot seguit, baixa fins a la riera (a 1.168 metres, el punt més baix de la ruta) que torna a creuar uns metres més enllà. Passada aquesta zona d’aigües (hi ha diverses fonts i rieres i sovint el camí està cobert per l’aigua) la ruta arriba a Feners. Tot just passat l’accés al poble, la ruta tomba pel camí de l’esquerra, per tornar a baixar fins a prop del riu, a tocar del Molí de la Farga i coincidint amb el Camí Picasso. La ruta continua paral·lela al riu, fent alguna ziga-zaga, per trobar un petit camí que, poc a poc, s’enfila fins a l’Espà. Un cop allà, cal prendre la pista asfaltada que surt a la carretera en direcció Gósol. Només queden 3 km. sense un desnivell excessiu que finalitzen a Gósol, entrant per la rotonda. Es continua pel carrer principal –no hi ha pèrdua- fins a la Plaça Major.