D'Avià a Graugés

A la segona meitat del s. XIX van començar a aparèixer a Catalunya una nou sistema local de societat: les Colònies Industrials. Nuclis de població creats al voltant d’una empresa de la qual en depenien, en pràcticament tots els sentits. Així doncs, tant l’habitatge –generalment molt modest- com tota la resta de serveis (botigues, escola, espais de lleure) solien ser propietat de la pròpia empresa (o de l’amo de l’empresa) que és qui oferia la feina i en les condicions que s’estipulaven per a poder tenir dret a l’habitatge i als serveis de l’empresa. Aquest fenomen no fou exclusiu de Catalunya. De fet, les Colònies Industrials van néixer a Gran Bretanya estenent-se de seguida arreu d’Europa. Però sí que és a Catalunya on hi hagué la concentració més alta de colònies industrials a tot el món. I si bé al Regne Unit eren principalment colònies mineres i algunes de metal·lúrgiques, a Catalunya van ser gairebé totes tèxtils, tret d’alguna excepció. Com ho és el cas de Graugés. Una colònia agrícola fundada per la família Rosal poc després de fundar la Colònia Tèxtil de Cal Rosal, a 4 quilòmetres de distància. Aquesta colònia va ser referència en el seu moment pels avenços tecnològics i de producció.

Descripció

El punt de sortida és la plaça de l’Ajuntament, en direcció Santa Maria d’Avià i Graugés, baixant per l’avinguda Pau Casals que aviat passa a anomenar-se Antoni Gaudí. Es travessa una cruïlla de carrers, continuant sempre en direcció Santa Maria d’Avià sortint ben aviat del poble. Després de 1,2 km de ruta, s’assoleix santa Mara d’Avià, una bonica esglesiola romànica a la dreta del camí.

De seguida hi ha una petita cruïlla de camins i carreteres. La ruta travessa la carretera i continua per un camí que apareix a l’altre banda, marcat com a GR-1, que entra dins d’un petit bosc d’alzines. Passada una petita masia la ruta baixa lleugerament cap a la dreta per sortir, fent algunes ziga-zagues per un senderó fins la carretera. Atenció a l’entrada, doncs no hi ha massa bona visibilitat. De seguida s’assoleixen les primeres cases de Graugés, passant pel davant d’un petit estany entre plataners; és l’Estanyol de les Escoles. A escassos metres apareix una cruïlla: la ruta segueix recte, en direcció Obiols i Carrer del Mig, seguint sempre l’asfalt.

Cal continuar uns 600 metres més enllà per girar a la dreta per un camí indicat com a Cal Climent, deixant l’asfalt. Continuant per la pista principal, la ruta passa per davant de Cal Climent, La Sobirana i finalment el Carrer Nou; es tracta d’un grup de cases que com el Carrer del Mig i el Carrer Vell, formaven part de la Colònia Graugés.

Passat el Carrer Nou, el camí principal tomba a ma dreta per entrar en un entorn preciós. Primer creua un petit pontet, a tocar d’un bonica estanyol. I tot just passat el pont, la ruta tomba puntualment a l’esquera per baixar per un camí fins al meravellós Estanyol del Carrer Nou, envoltat d’alguns plataners i arbres de ribera en un entorn magnífic.

La ruta recula de nou fins al trencall del pont continuant cap a l’esquerra (en direcció contraria al pont) per sortir, finalment, a la pista asfaltada. La ruta segueix pe la llarguíssima recta que apareix al davant. A l’altre banda dels plataners, aviat s’observen les velles construccions i els antics edificis de la colònia, actualment força malmesos. Finalitzada la llarga recta, la ruta fa un gir a l’esquerra de gairebé 360 continuant per un ample i bon camí de terra, fins arribar a un restaurant... i al magnífic llac, envoltat de plataners i diversos arbres de ribera.

La ruta segueix el camí que envolta al llac per la vessant nord, fent un preciós recorregut. A cada racó apareix un nou paisatge...

A l’altre extrem del llac, a l’oest, apareix una porta que dóna pas a un camí que s’enfila –a estones amb una certa contundència- cap al nord. Uns 400 metres més enllà, cal deixar la pista principal, que mena cap a la carretera, i seguir per un camí força menys transitat a l’esquerra, que en arribar a l’accés d’una bonica casa (Cal Bep Nou) entra en una cruïlla de camins. La ruta segueix recte, mantenint el mateix sentit, deixant de banda l’accés a la casa així com la sortida a la pista asfaltada, per continuar per un petit camí que entra dins al bosc, força planer i relativament paral·lel a la carretera. Al capdavall el camí desapareix i esdevé un bonic corriol per dins del bosc que ben aviat, ara sí, surt a la carretera.

La ruta continua per la carretera repetint el mateix itinerari (en sentit invers!) fins a Avià. Aquest cop, però, continua sempre pel carrer de Santa Maria –l’antic carrer del poble- deixant l’església a ma esquerra. Un cop al carrer Padró, la ruta continua pujant cap a la Plaça del Padró, creuant el bonic casc antic pel carrer del Portal fins sortir, finalment, a la carretera. Girant a l’esquerra s’assoleix la plaça de l’Ajuntament, final de ruta.