De l'Ametlla de Casserres a Avià

Rodant per l’àrea compresa entre Casserres, Gironella i Avià sorprèn notablement el gran nombre de basses, rieres i rierols que a cada moment van apareixent. De fet, en la ruta verda de Tresors de Casserres es detallen un parell de petits embassaments al llarg del recorregut. Tanmateix, encara n’hi ha de molt més importants que encara quedaven pendents. Sobretot el de Graugés, una colònia agrícola de finals del XIX i principis del XX. Amb aquesta proposta es pretén “descobrir” algunes de les basses i estanys més bonics de la zona, bo i enllaçant dues poblacions prou destacables com són l’Ametlla de Casserres, una antiga colònia industrial (Colònia Monegal) i una població clarament agrícola com és Avià.

Descripció

Des de l’aparcament al centre de l’Ametlla de Casserres (al davant de les bústies de correus) la ruta s’inicia en direcció sud, sempre pel carrer principal. Ben aviat s’arriba a una cruïlla de 4 camins; cal tombar pel de més a la dreta que s’enfila fortament fent alguns revolts deixant de banda carrers secundaris. Ben aviat s’arriba a una cruïlla amb un curiós dipòsit blanc a un costat. La ruta segueix pel camí de més a l’esquerra –el camí de Graugés a l’Ametlla de Casserres– deixant de banda un camí que baixa pel marge, uns metres més endavant. La ruta deixa de banda altres camins que van sorgint a la dreta, continuant sempre per la pista principal fins que a 1,5 km s’assoleix la font de Bellús. A l’esquerra, a uns metres, s’observa una petita bassa quadrada artificial. Però la ruta segueix recte, cap a Bellús, una magnífica masia d’enormes dimensions i amb uns grans finestrals mirant a migjorn.

La ruta hi passa pel davant, deixant de banda el camí de la dreta que apareix tot seguit. Ben aviat, seguint sempre en direcció nord, es passen altres masies: La Pineda, Cal Solà, La Sabata, fins que es torna a trepitjar l’asfalt.

La ruta segueix per l’asfalt, travessant un petit bosquet d’alzines i poc després de l’accés a Cal Vilardaga tomba per un camí a l’esquerra indicat com Cal Climent, La Sobirana i Carrer Nou. Els dos primers masos apareixen arran del camí però per trobar el carrer Nou (una casa amb diversos habitatges) cal continuar en el mateix sentit quan es troba de nou l’asfalt.

Un cop al carrer Nou, la ruta continua baixant pel mateix camí (ara ja sense asfalt) uns 150 metres fins a una cruïlla. La ruta tomba a la dreta per travessar un pont, en el que a mà dreta s’observa un bonic embassament d’uns 50 metres d’amplada de gran bellesa.

Però tot just passat el pont, es pot tombar a l’esquerra, puntualment, per descobrir una petita sorpresa, un bonic embassament conegut com l’Estanyol del Carrer Nou. Una meravella, de postal!

De nou al pont, ara sí, es continua endavant fins a la carretera asfaltada per girar a la dreta per la “carretera dels Plàtans”. De seguida s’observen a l’esquerra les construccions de la Colònia Graugés.

Uns 600 metres més enllà, finalitzada la recta, la ruta fa un gir de gairebé 360º per quasi recular per un camí de terra que entra de dret a la colònia Graugés. L’accés es realitza pel costat del petit bar, arran del llac. De fet, la ruta dóna la volta a la meitat nord de l’estany, arran de l’aigua fins a assolir l’extrem oest on hi ha un petit pas de sortida. La ruta continua pel camí que s’enfila a la dreta, cap al nord, al costat d’una petita bassa. Uns 400 m. més enllà del llac la ruta deixa el camí principal –que mena cap a la carretera- per continuar per un caminet mig senderola que enllaça amb l’accés a una bonica masia (Cal Bep Nou). Atenció en aquest punt!: la ruta fa via per un mig camí - mig sender molt clar que entra per un bosquet, arran d’un camp i que a poc a poc es va convertint en un bonic corriol fins que, finalment, arriba a la carretera. La ruta pot continuar per la mateixa carretera però també –més segur- per un corriol que apareix a l’altra banda... fins que, finalment, ara sí!,  la ruta entra a la carretera passant pel davant de la magnífica esglesiola de Santa Maria d’Avià.

La ruta fa un tomb pels punts de més interès d’Avià. Així doncs, entra pel carrer de Santa Maria cap a l’església de Sant Martí i el carrer Pedró per sortir a la plaça del Pedró. Tot seguit, la ruta fa via pel carrer del Portal fins a la carretera girant a l’esquerra i circumval·lant la part alta del poble vers l’ajuntament. Des d’allà la ruta continua pel carrer Pau Casals i tot seguit Antoni Gaudí tombant cap a la plaça de l’església.

La ruta enllaça tot seguit amb el mateix recorregut de l’anada sortint del poble pel mateix carrer. Fora del nucli, darrere del primer camp de mà esquerra, s’observa un caminet per on segueix la ruta endinsant-se per un bosquet paral·lel a la carretera, sortint tot just abans de la casa de Santa Maria.

Tot just passada la incorporació d’una pista asfaltada per l’esquerra cal tombar per un camí marcat com a “Serrat Roig” seguint el GR-1. El camí aviat esdevé un petit senderó –només un punt tècnic- que surt a la carretera tot just uns 150 m. abans de Graugés. De fet, la ruta passa per la dreta del bonic estanyol de les escoles seguint recte a la cruïlla principal de Graugés en direcció Obiols. La ruta continua per la carretera asfaltada fins que passat el carrer del Mig, a uns 400 metres de la cruïlla, tomba a l’esquerra pel camí de Cal Roca, Cal Gris i la Casa Nova de Cal Gris i Obiols, que són les tres cases que tot seguit es creuen.

De fet Cal Roca es veu des de l’asfalt. Passada una granja a mà esquerra el camí fa un tomb a la dreta cap a Cal Gris que queda a la dreta del camí. El camí comença a baixar fortament i uns 100 més enllà a la cruïlla de camins cal tombar a la dreta per sortir a la bonica Casa Nova de Cal Gris en una forta baixada. Arribant a la casa, a la dreta, el camí fa via cap a Bellús mentre que el que baixa cap a l’esquerra, pel davant de la casa, surt a Sant Vicenç d’Obiols.

A més de ser una magnifica església preromànica, el que més destaca són les nombroses tombes antropomòrfiques que hi ha al seu voltant, excavades a la pedra. Des d’aquest turó les vistes són molt agraïdes....

La ruta baixa en direcció l’Ametlla de Casserres (està indicat) deixant Obiols a la dreta. De seguida s’observa una altra colònia –La Plana– al peu d’un nou polígon industrial. Val la pena donar un petit tomb per tenir una idea de les dimensions dels habitatges. De fet, aquesta es troba força habitada. De nou al punt on hi ha la primera casa, cal baixar per un carrer que mena cap al riu, entre polígons, per trobar tot seguit cap a la dreta les marques del sender que passa paral·lel al riu. Aquest preciós sender, -que fins i tot té un petit pontet de fusta meravellós- passa per sota el pont que comunica La Plana amb l’altra banda del riu. El sender continua ben arran del Llobregat fins a entrar a l’Ametlla de Casserres. Atenció a l’entrada, perquè és pel mig d’un polígon, sense gaire visibilitat. Sense travessar el riu, cal seguir les marques del GR que travessen La Colònia (Colònia Monegal), amb els seus característics habitatges fins assolir la plaça on hi ha les bústies de correus.