La volta de Turbians

La Serra de Gisclareny separa el Bastareny de la Riera de Saldes. Es tracta d’una petita serra amb nombrosos encants que fan que aquesta zona gaudeixi d’un important atractiu turístic. La Dou del Bastareny, la Via Nicolau, Sant Miquel de Turbians, el monestir de Sant Llorenç, el mateix Gisclareny,... A banda i banda de la serra s’hi troben nombrosos elements d’interès que fan que sigui fàcil fer una interessant proposta per aquesta zona.

En aquest cas, la volta a la Serra de Gisclareny passa arran del pic més alt de la serra, el de Turbians de 1.519 m. per tornar a  baixar fins al punt més baix, a prop del Llobregat.

Descripció

Sortint des de l’aparcament de davant de l’Ajuntament de Guardiola i en direcció a Bagà, la ruta es desvia de la carretera seguint la Via Nicolau, o sigui, seguint cap al Barri del Reboll, tot just abans d’entrar al veïnat de Terradelles.

La Via Nicolau és va construir a principis del segle XX (1914-1916) per tal de transportar fusta des de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà a través d’un trenet que circulava sobre unes vies. El nom es deu al seu promotor, Tomàs Nicolau, propietari de la serradora de Berga, que va utilitzar aquest sistema per baixar la fusta de les muntanyes fins a mitjans dels anys 30.

La ruta surt a un camí asfaltat (el camí de Santa Fe de Quer). Uns 150 metres més enllà d’un petit túnel, la ruta es desvia a la dreta baixant per un petit parc. Tot just abans de travessar un pont, val la pena tombar a l’esquerra puntualment per visitar un antic pont medieval. Tot i que popularment s’anomena “pont vell” o pont romànic, en realitat és del S.XIV o sigui, gòtic.

De nou a la pista principal, ara sí, la ruta entra a Bagà creuant el carrer Mossèn Jaume per girar a l’esquerra pel carreró superior. La ruta surt a la plaça de Catalunya, al costat de l’Ajuntament. En direcció a l’església -que és realment bonica, sobretot pel sostre interior- cal agafar un carreró petit que puja suaument cap a la plaça de Galceran de Pinós.

És una magnífica plaça porxada que, com la majoria de places d’aquest estil, ha estat servint com a Plaça de Mercat fins l’actualitat. La sortida s’efectua per la porta d’accés a la muralla, al costat d’una torre de guaita de grans proporcions. La ruta continua pel Carrer Pere Tòmic i tot just passats els safareigs la ruta continua de dret amb el mateix sentit.

Tanmateix, val la pena, puntualment, pujar pel carrer de sobre els safareigs per arribar al Centre del Parc Natural Cadí Moixeró a una vintena de metres, on es pot trobar informació sobre tots els punts per on transcorre la ruta.

Continuant amb l’itinerari, la ruta segueix paral·lela al riu pel camí de Bagà a Sant Joan de l’Avellanet. És un camí al principi molt ombrívol i força transitat -sobretot a l’estiu. Passats uns 2 km des dels safareigs, la ruta es desvia de la pista asfaltada per continuar per un camí ample que s’enfila per la dreta, indicat com a la Dou del Bastareny. La ruta va pujant fins a Cal Cerdanyola -Aula de Natura de la Salle-, on hi ha una font i una zona d’aparcament. Allà es comença, per fer a peu, el Camí dels Empedrats. Però la ruta continua baixant puntualment fins a les restes d’un vell molí (Molí del Puig), entre gorgs i uns paisatges sempre verds i humits.

A 1,5 km del molí a mà esquerra -just on hi ha un pont que travessa la riera- hi ha el Salt del Bastareny, un petit però preciós salt d’aigua a uns metres del camí. Continuant pel mateix caminet s’arriba a la Dou del Bastareny, un punt on sembla que el Bastareny neixi de la roca...

Continuant per la pista, ens enfilem uns 600 metres fins que apareix un camí que a mà esquerra baixa fins al riu. Aquí cal deixar les bicis puntualment i caminar uns 150 metres fins a l’espectacular salt de Murcarols. 

La ruta desfà tot el recorregut en direcció de nou al Molí del Puig però a poc més d’un quilòmetre del Salt del Bastareny i a uns 250 metres abans del molí hi ha un camí que tomba a mà dreta. Al principi planeja força però passada una riera, a uns 350 metres, el camí comença a enfilar-se de dret, fortament, per un bonic bosc atapeït. La pujada és llarga, de més d’un quilòmetre -tot i que en algun tram es suavitza lleugerament- fins a trobar un camí que s’incorpora per l’esquerra. La ruta segueix ascendint per un paisatge meravellós, fins que finalment assoleix el Coll de la Bena, degudament senyalitzat.

A la dreta la pista continua cap a Coll de Bauma però la ruta tomba a l’esquerra per la pista asfaltada, que de seguida abandona per un camí que apareix a la dreta marcat com a Cal Rita, Cal Maurici i Cal Tasconet. De fet, el camí que va a aquetes tres cases és el que continua recte, mentre que la ruta bona ha de continuar per una pista de ciment que baixa uns 10 metres més enllà. No hi ha pèrdua; aquest és l’antic camí de Gisclareny, al Barri del Roser. Format per l’església, la rectoria i quatre cases més, l’indret és especialment bonic. Ben a prop hi ha el mirador de la Gargallosa (a la part del darrere) amb magnifiques vistes dels boscos i les muntanyes de l’entorn.

La ruta torna a baixar uns 400 metres fins a la cruïlla on l’asfalt fa un gir de 360º. A l’esquerra hi ha un camí des d’on es poden gaudir unes magnífiques vistes del Pedraforca i les rodalies de Saldes. Però la ruta continua baixant per l’asfalt fins que passat una font i unes graelles, la ruta s’uneix amb la pista asfaltada procedent del Coll de la Bena.

A partir d’aquest punt, la ruta comença a pujar (deixant a banda accessos a diversos masos i masies) i 600 metres més enllà, deixa la pista principal seguint la ruta per una pista asfaltada marcada com a Sant Miquel de Turbians. La ruta baixa fins a l’alçada del mirador Albert Arilla per iniciar el tram final d’ascensió fins al Coll de Turbians (on finalitza l’asfalt). L’indret té un encant especial; enmig de frondosos boscos i diversos senders que marxen en totes direccions... Però la ruta inicia la baixada per la pista principal. Una baixada llarga i molt divertida, de més de 700 metres de desnivell i amb algunes ziga-zagues ben divertides. 6 Km més avall la ruta torna a trepitjar asfalt en arribar a la pista que des de Bagà va a l’àrea recreativa de la Font de la Vinya Vella que és a la dreta, tot just 150 metres. De fet, passada la font l’asfalt desapareix i la ruta continua enfilant-se momentàniament fins al Coll de la Sala per baixar, definitivament, de dret cap a Guardiola deixant de banda el Cementiri i, tot seguit, l’interessant Monestir de Sant Llorenç. De fet, val la pena aturar-s’hi puntualment per fer una interessant visita. Es tracta d’un edifici únic i excepcional.

Tot seguit, la ruta baixa ja fins a la carretera de Guardiola a Bagà, al punt de sortida.