La principal particularitat de les terres del Baix Berguedà i que les diferencia de la resta de Catalunya i els proporciona identitat pròpia, és el conjunt de colònies tèxtils -que es començaren a construir durant la segona meitat del segle XIX- que podem trobar a tocar del riu Llobregat.

Una concentració única de colònies industrials -amb elements comuns entre elles i elements singulars que fan que no n'hi hagi cap d'igual- on han viscut i treballat milers de persones i que, actualment, conformen un conjunt patrimonial de gran valor que ens permet recordar un dels capítols essencials del procés d'industrialització de Catalunya. 

A totes les colònies existien dos espais ben diferents. El primer era l'espai industrial, on hi havia la fàbrica i els elements (la resclosa, el canal i la turbina) que permetien transformar l'aigua del riu en energia que feia moure la maquinària.

A tocar de la fàbrica, o un xic més lluny, hi vivien les famílies treballadores de la colònia. En aquest espai, a més dels habitatges pels obrers, els propietaris hi feien construir, també, tota mena de serveis i equipaments per a ús dels treballadors: forn de pa, carnisseria, peixateria, botiga, safareig, escola, residència per a noies treballadores, església, cafè, teatre, zona esportiva, etc. Presidint el conjunt de la colònia, destacava, sovint en un punt alçat, la torre de l'amo.