Per la Baronia de Pinós

La Baronia de Pinós fou una jurisdicció senyorial que des del segle XI va pertànyer al llinatge dels Pinós, ubicada en el comtat de Cerdanya, concretament en el pagus de Berga. I foren part d’aquesta baronia dos dels recursos històrics més importants d’aquesta zona: el Centre històric de la vila de Bagà i el Monestir de Sant Llorenç.

Aquesta ruta us proposa unir aquests dos indrets recorrent diversos camins tradicionals: El camí de la Vinya Vella, la via del Nicolau, i el camí ral de Berga. Una ruta circular fàcil i de grans contrastos.

Descripció:

La ruta comença a la preciosa plaça porxada Galceran de Pinós, i seguint pel carrer Major i el carrer del Mur s’arriba fins davant de l’església de Sant Esteve. Cal seguir pel camí que passa pel costat de l’església i baixa cap al Bastareny per creuar-lo per l’antic pont de la Vila  (s. XIV). Tot seguit s’enfila pel mig del Parc de la Vila fins a trobar la pista asfaltada de la piscifactoria. Cal seguir-la a la dreta, poc després trobareu la bifurcació amb la Via del Nicolau cap a Sant Joan de l’Avellanet. Un antic ferrocarril pel transport de fusta entre Gisclareny i Guardiola, on hi havia tren. Continueu-lo però direcció sud seguint sempre el curs del riu pel seu marge dret. De fet, aquest camí, avui asfaltat, és el camí conegut com La Vinya Vella. 

Poc després de passar un túnel, cal deixar aquesta pista i agafar la plataforma de l’antiga via. que surt a mà esquerra i seguir-la fins a arribar a Guardiola de Berguedà. Si voleu abans podeu seguint-la encara uns 100 m on una senyal us indicarà l’accés a la Font  Cabrit, un indret solitari i acollidor.

Seguiu la via del Nicolau condicionada també amb alguna passarel·la i bancs i us conduirà fins el barri del Reboll ja en terme de Guardiola de Berguedà. Aquí el camí es converteix de nou en una pista asfaltada. Just abans d’arribar a la carretera seguiu el  camí a mà dreta que s’enfila fins al monestir de Sant Llorenç, visita del tot recomanable. Ha estat restaurat recentment i és un dels conjunts arquitectònics més interessants del Berguedà, i on s’hi programen habitualment diverses i  interessants activitats culturals.

Per seguir la ruta cal baixar per la pista asfaltada, a l’esquerra fins arribar a l’avinguda principal de Guardiola de Berguedà, que haureu de seguir a l’esquerra per retornar a Bagà. Creuareu de nou el Bastareny i passareu per sota el viaducte de l’autovia C-16, tot entrant a les primeres cases del barri de Terradelles. Des d’aquí el camí que se segueix fins a Bagà és l’antic camí ral que unia Berga i Bagà per la vall del Llobregat i creuar cap a Cerdanya. Entrareu pel carrer Raval i des d’aquí cap a la Plaça Catalunya i de nou sereu a la plaça porxada de la vila.

El monestir de Sant Llorenç

La primera comunitat monàstica que hi va haver a l’indret conegut com a Sant Llorenç prop Bagà estava formada per eremites que van ocupar les coves i els abrics naturals del cingle. Molt a prop hi van edificar una petita església, datada pels historiadors cap als segles VI o VII, de la qual es conserven algunes restes. L’església que ha arribat als nostres dies, de tres naus, es va realitzar en diverses fases a partir del segle X, quan es van establir al lloc els monjos de l’ordre benedictí. Al segle XI es va construir un claustre, a l’entorn del qual es van organitzar les dependències monacals, com ara l’hospital, el refetor i la casa de l’abat, i també es van afegir les absidioles que encapçalaven per l’oest les naus laterals. Al segle XII es va bastir una tribuna a la meitat de ponent de la nau central del temple, l’espai sota la qual, després de rebaixar-ne el terra, va prendre l’aspecte de cripta.

El terratrèmol del 2 de febrer de 1428 va afectar greument les edificacions del monestir: per això, al segle XVII, es va desmuntar el porxo sobre la qual s’havia construït el primitiu campanar i va desaparèixer la meitat oriental de l’església i la nau nord. En aquest mateix segle es va iniciar la restauració del conjunt, però l’església no en van recuperar el volum primitiu ni la riquesa espacial interior. La renovada església sorgida d’aquesta restauració, de la meitat d’altura que la primitiva, és la que es va conservar fins a finals del segle XX.

A finals del segle passat, la Diputació de Barcelona va iniciar la darrera restauració que ha permès recuperar el volum inicial de l’església i la contemplació de l’espai interior tal i com estava en el segle XV, presidit per la tribuna-cripta de la nau central.

Ruta pel nucli històric de Bagà

Es pot complementar la ruta amb un recorregut per l’interessant centre històric de la vila de Bagà. Aquest centre històric té la particularitat que no va créixer de forma desordenada sinó que va ser fruit d’una planificació urbanística prèvia feta pel Galceran IV de Pinós a mitjan segle XIII a redós del Palau dels Pinós i que va ser emmurallat en tot el seu contorn. Per això, en l’actualitat, tot i que ja no es conserva la muralla, sí que es manté un centre històric format per un conjunt de carrers i places quadriculats, perfectament estructurat i amb diversos espais i edificis de notable interès: la plaça Porxada, la plaça del Forment o la Portella en són alguns exemples.

Aquesta ruta es pot fer guiada, contractant els serveis de guiatge a l’oficina de turisme de Bagà o autoguiada a través d’uns fulletons que es lliuren des de la mateixa oficina.