Entre els segles XII i XIV, els càtars occitans promovien un cristianisme pur, senzill i basat en l’espiritualitat però aquesta actitud els va convertir, alhora, en enemics d’una Església catòlica que era autoritària, corrupta i ostentosa. És per això que van ser perseguits i van haver de prendre el camí de l’exili. Anomenats també Bons Homes i Bones Dones, la seva fugida ha quedat plasmada en el Camí dels Bons Homes, un itinerari transpirinenc d’uns 200 quilòmetres  que uneix el Santuari de Queralt, a Berga, i el Castell de Montsegur, a l’Arièja. Aquest recorregut és el GR-107 i es pot completar a peu, a cavall i, en la seva majoria, en BTT.

A través de viles medievals, esglésies romàniques i castells, el Camí dels Bons Homes recorre part de la història però també paratges naturals com és el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Al sud de França, durant segles s’hi va escampar una creença religiosa basada en l’austeritat, que no creia en l’Antic Testament i que rebutjava, entre d’altres, el sistema feudal. Els càtars van ser perseguits i considerats heretges pel seu posicionament. Un dels últims punts de resistència va ser el castell de Montsegur i amb la seva caiguda molts van escampar-se per diferents pobles com ara Berga, Bagà, Gósol o Josa del Cadí.

El Camí dels Bons Homes és una iniciativa sorgida l’any 1995 que ha aconseguit un ampli ressò internacional. D’entre els diferents punts d’interès de la ruta, hi ha Bagà, que recull els misteris i llegendes de l’època medieval gràcies al seu nucli antic, la plaça porxada i el Palau dels Pinós, on hi ha una exposició permanent sobre el catarisme. Al mateix temps, aquesta vila és una de les vies d’entrada del Parc Natural del Cadí-Moixeró i al seu entorn hi ha petites meravelles com el monestir de Sant Llorenç, a Guardiola de Berguedà, o Santa Maria de Lillet, a La Pobla de Lillet.

  Descarrega't el mapa i la guia de l'ecoviatge