Volta per la falda del Pedraforca i la vall de Gresolet

Saldes té dos atractius de primer ordre: el Pedraforca i Gresolet. Aquesta ruta permet veure diverses perspectives d’ambdós. Tot i que té llargs trams de carretera i pista forestal, queden compensats abastament per les impressionants vistes. La tornada es fa pel camí de la Costa, l’antic camí que unia Gresolet i Saldes, d’una gran bellesa.

Descripció

La ruta comença al Centre d’Interpretació del Massís del Pedraforca de Saldes. Seguint el PR-C 124 es surt del poble per l’oest, pel barri de la Cardina. Un cop passada la casa de Minoves, s’agafa el corriol primer força aeri amb vistes a Saldes, i que mica en mica es va endinsant dins el bosc de pi i boix. És un camí tot i que costerut, molt agradable de caminar. Ben aviat trobareu bifurcació amb el camí per on es baixa de l’àrea recreativa de la Serra, vosaltres continueu sempre direcció nord oest. Passareu per la font del Pere Miquel primer i després per la petita font de la solella de la Costa. Més endavant veureu que el camí ja s’enfila ara sí, de forma accentuada, i de seguida sortireu al costat d’una bassa, a la carretera, a uns 250 metres a la dreta del Mirador del Pedraforca o de Gresolet i zona d’aparcament del refugi.

 Us recomanem que us acosteu al Mirador situat en un lloc estratègic, amb vistes espectaculars sobre la vall de Gresolet que us disposeu a recórrer i tota la panoràmica amb explicacions de geologia de la Serra del Cadí i Gisclareny. També si disposeu de temps, podeu pujar fins  al Refugi, situat a la Jaça dels Prats, un planell al peu del Pedraforca, molt acollidor.

Una vegada a l’aparcament, cal que seguiu la pista cap al nord, ara sense asfaltar. Ben aviat trobareu la bifurcació amb un camí que de forma directe -i molt pronunciada- cap a Gresolet, i més endavant una a l’esquerra amb el camí que també puja al refugi;  la proposta és però seguir la pista fins Collell. Aquesta forma part d’un clàssic circuit en 4x4 a l’estiu, no obstant això, les vistes compensen les molèsties que us puguin ocasionar alguns cotxes. De tant en tant, veureu grups d’arbres caducifolis entre els pins i els avets. Esteu a 1.700 metres i no és gaire habitual trobar-los a aquesta alçada. L’explicació cal buscar-la en la insolació i la protecció del vent. A mig camí, després del coll del pi ajagut, a peu del torrent de les Arquedes, hi trobareu una font.

Una vegada arribeu al Collell, veureu que esteu just a peu de la serra del Cadí. És un dels colls estratègics pel que fa a cruïlla de camins, cal estar atents ja que s’ha de deixar el PR i seguir ara les marques grogues que us guiaran fins a Gresolet. El camí baixa pel costat del torrent de les Mulleres.  Veureu en baixar com de sobte el camí s’eixampla i es converteix en una pista forestal. La construcció de pistes forestals en detriment dels camins tradicionals és un fet que es repeteix en molts llocs.

Si us agraden els arbres monumentals, a mig camí trobareu la desviació (d’uns 700 m) cap a l’avet i el Faig Gros de les Molleres; més endavant en el propi camí trobareu els Faigs del Clot de l’Om també catalogats com a arbres monumentals. Esteu en una fageda i avetosa de gran valor natural.

Un cop enllaceu amb la pista principal, només cal encarar l’últim repetjó abans del  Santuari de Gresolet situat en un dels indrets més emblemàtics de la comarca. Enlairat respecte de la vall, té davant el gran bosc de Gresolet on hi ha l’avetosa més gran del Berguedà. En el seu límit superior, hi ha la corona calcària que forma el vessant nord del Pedraforca. L’indret és documentat des del segle XIII. De l’estructura romànica original de l’església no en queda res fruit de les reformes que cíclicament s’hi han fet. Al costat del Santuari hi ha una àrea recreativa i just a sota una Casa-Refugi; amb tot és imprescindible fer-hi una aturada.

Quan us decidiu a reprendre el camí, cal que torneu enrere per la pista fins a la cruïlla on heu sortit, i continuar-la cara avall. De seguida però la deixareu per continuar pel camí de la Costa que surt a la dreta i que remunta les cingleres calcàries que formen més avall l’engorjat de la Moronta. Guanyada la seva esquena el camí es fa molt més planer i va revoltant les atractives torrenteres de les Arquedes i la Gerdera que solquen el vessant nord del Pedraforca, passa per sota el mirador i es va acostant a la cinglera calcària que tanca la gran vall que heu travessat. Trobareu l’enllaç amb el camí que si recordeu heu deixat prop del Mirador que baixa de forma molt directa, continueu pel més planer direcció Saldes. Les panoràmiques que ofereixen els petits miradors que es troben al creuar les carenes són impressionants.

El camí passa per sota de la balma del forat del Llop i canvia el vessant de la muntanya: sou a la Feixatella. A partir d’aquí l’orientació de les valls és cap a llevant. Comencen a aparèixer altes i allargassades parets de pedra seca que adaptaven els grans pendents de la muntanya per fer-los aptes per al conreu. Seguiu un tram de la pista forestal fins arribar a la casa de la Costa, una típica casa de pagès de muntanya amb els seus annexos al voltant. La casa té tres plantes: les quadres a la planta baixa; la cuina, el forn, la sala i les habitacions al primer pis; i el graner a les golfes. Al costat de la casa hi ha la pallissa amb l’era al seu davant. Al costat d’aquests elements, en una raconada, hi ha una petita font. Aquesta casa presenta la tipologia bàsica que es popularitzà a partir del segle XVI a muntanya.

Continueu pel camí que s’enfila a la dreta de la pista abans de la casa i us endinsareu a la pineda de pi roig de la Grevoleda fins arribar al coll de l’Erola. Abans d’arribar a la collada cal anar en compte de no agafar la pista forestal ja que us desviaria de la ruta. Un cop a la collada, entrareu en una roureda i creuareu un laberint de feixes de conreu entre parets de pedra seca. Cal remarcar les feixes que limiten els camps: tones de roques que durant generacions es van anar apartant per netejar la terra de conreu. En aquest tram cal que poseu atenció per no perdre les marques ja que hi ha múltiples viaranys.

Finalment arribareu al castell de Saldes, on els últims temps s’hi ha portat a terme treballs de consolidació i estudi. L’element més espectacular és la base d’una torre, amb unes grans espitlleres i una sala amb volta de pedra apuntada. Cal situar-la entre els segles XI i XII, amb reformes del XIV o XV. L’església del castell, dedicada a Santa Maria, és un petit edifici d’una sola nau rectangular amb un absis a la part de llevant; no cal observar-la amb gaire atenció per adonar-se que ha patit molt en la seva dilatada història: l’absis deformat i l’espadanya descentrada són testimonis de reformes que tenen el seu origen en els cataclismes de la història.

Seguint el corriol de baixada, passareu per darrera la casa de Cal Calderer i per les dreceres de la pista arribareu a les primeres cases del nucli de Saldes. Cal seguir pel carrer principal, i després de passar per l’església de Sant Martí arribareu de nou a la plaça Pedraforca, punt final de la ruta.