De Sant Jordi a Peguera

La vall de Peguera és una zona recondida a l’oest del Llobregat. La ruta que es proposa surt del poble de Sant Jordi de Cercs, construït a principis dels 70 del segle passat per reemplaçar el de Sant Salvador de la Vedella que quedà sota les aigües del pantà de la Baells, i arriba a l’antic poble miner de Peguera. Ho fa per camins molt interessants tant des del punt de vista paisatgístic com arquitectònic, puja per la vessant oest, seguint el camí dels planos o tren de Peguera on es trobaven els plans inclinats per baixar el carbó, i retorna per la vessant est de la vall seguint en bona part el camí de ferradura; els contrastos són espectaculars.

És una ruta exigent tant per desnivell com per quilometratge però que també té varies opcions enmig per si cal escurçar-la.

Descripció

La ruta s’inicia darrera l’escola de Sant Jordi de Cercs, i comença seguint el traçat del Tramvia de Sang -recentment restaurat com a ruta turística-, va ser el primer ferrocarril miner del Berguedà. Un tramvia que a partir de la tracció animal -com el seu nom indica- portava el carbó de les mines de Fígols a Berga.  Comença essent actualment una carretera asfaltada. De seguida una bifurcació on cal seguir recta -la que baixa a l’esquerra us portaria al nucli de Cercs-.  Pocs metres després també cal deixar-la i continuar per la pista a l’esquerra, i després d’una baixada continuar pel corriol a la dreta que us portarà fins al primer pontet del Tramvia de Sang, que creua el torrent de Peguera per sota de les imponents restes de les pilones de la via del tren de Peguera-Cercs que seguia la sèrie de plans inclinats que trobareu en aquesta ruta. Aquest pont permetia salvar el torrent de Peguera a una alçada considerable tot mantenint el nivell de cota desitjat.

            Un cop creuat el torrent pel pontet, cal enfilar el caminet a la dreta seguint el torrent amunt i deixar el traçat del tramvia de Sang que marxa planejant a l’esquerra. De seguida trobareu una pista que seguireu a la dreta uns pocs metres fins a trobar una font.  En aquest punt cal deixar la pista - per on retornareu - i enfilar-vos pel camí dels planos o tren de Peguera a l’esquerra. Aquest camí alternarà trams de fort pendent per salvar els plans inclinats, i trams molt planers que seguien les vagonetes a peu pla. De seguida doncs el camí s’enfila pel mig del bosc ombrívol de roures, blades, aurons, boixos i matolls que us acompanyaran bona part del camí fins que els faigs es convertiran ens els vostres, gairebé únics acompanyants.

            Quan s’acaba la forta pujada d’aquest pla inclinat, veureu les resta de construcció; és el límit del pla inclinat número dos. A partir d’aquí el camí planeja fins a trobar l’inici del següent pla inclinat. Encara es pot observar com el camí, en alguns trams, està sustentat per unes parets de pedra seca espectaculars, mostra de l’important obra d’enginyeria que s’hi edificà per baixar el carbó de Peguera cap a la vall del Llobregat.

            Després d’alternar dos cops més els trams de pujada i de pla, enllaçareu amb una de les variants del Camí dels Bons Homes (GR 107.5) que arriba per l’esquerra provinent de la Casanova de les Garrigues. Cal seguir el camí que planeja cap a la dreta, enmig de l’espectacular fageda. Pocs metres després trobareu una nova bifurcació de camins, que si aneu amb el temps just podeu fer servir per retornar a Sant Jordi per l’Erola, retallant la ruta. Per continuar fins a Peguera, seguiu el GR amunt a l’esquerra, fins al pla superior del tren de Peguera. Enllaçareu llavors amb la variant principal del Camí dels Bons Homes (GR 107), que baixa per l’Estany. Aviat trobareu una petita mina (túnel) i poc després d’una passera que us ajudarà a creuar un petit torrent, un altre edifici que havia estat carregador de les vagonetes de carbó. Després de travessar el barranc, el camí s’enfila a l’altra costa i s’arriba a la Planelleta, on enllaçareu amb el camí ral de Peguera a Cercs,  per on retornareu. També és un punt que pot servir per retallar la ruta sense arribar a Peguera.

            Per arribar a Peguera cal seguir el camí -ara pista-  a l’esquerra, mig quilòmetre on trobareu una altra bifurcació. La proposta és pujar per l’esquerra passant pel portal i per les restes dels pisos, la cantina i les mines i continuar amunt pel marge dret del barranc dels Graus, fins arribar per darrera el cementiri al nucli de Peguera. Un lloc especial que convida a fer-hi una pausa. La perspectiva de la vall oberta és espectacular.

Per retornar cal seguir la pista que baixa a la dreta fins la font de Cal Coix –antic rentador de Peguera-  i d’aquí continuar fins el següent revolt, on deixareu la pista principal que puja cap a Fumanya, i seguireu per la pista de la dreta de nou cap a la Planelleta.  Ara sí que cal seguir el camí ral de Peguera Cercs: primer una pista que es va estrenyent fins a convertir-se en un camí de bast que us portarà avall pel mig del bosc fent ziga-zagues que davallen fortament a partir del coll d’Hortons. Tot i que aquesta vessant en ser més soleia, hi predomina el pi roig, també hi podeu observar alguns faig de grans dimensions. Salvat el fort desnivell, el camí es suavitza i començareu a trobar les primeres feixes que delimiten camps de conreu; primera mostra que us apropeu a un mas. Passada la bifurcació que, per la dreta, us portaria al camí dels plans per on heu pujat, trobareu el mas i el coll d’Erola.

            Seguiu per la pista fins trobar un revolt molt rodó on caldrà deixar-la i seguir pel camí de ferradura, a mà esquerra fins la collada de Palou. Si continuéssiu per la pista retallaríeu també un tros de la ruta passant per la casa de Vallobrega i empalmant amb la ruta abans de creuar el torrent de Peguera. Si seguiu el camí de ferradura, arribareu a la collada on el camí ha estat engolit de nou per una pista. Aquí teniu la opció de retornar a Sant Jordi per l’ermita, però la proposta és baixar per la pista a mà dreta fins a cal Torner i des d’aquí fins a trobar novament el torrent de Peguera que cal creuar. Seguint tota l’estona la pista arribareu al punt on heu iniciat el camí que puja als planos, en l’anada.

A partir d’aquí ja només caldrà desfer el camí que heu fet a l’inci, baixant cap al tramvia de Sang i seguir-lo, ara direcció Sant Jordi de Cercs.