Tramvia de Sang

Introducció

La recuperació d’un tram del tramvia de sang permet realitzar un agradable passeig entre Sant Jordi de Cercs i Berga. El traçat ens endinsa en zones boscoses, amb túnels i passarel·les de diferents tipus (inclosa una de cable de 35m).

La proximitat a l’embassament de la Baells ofereix molt bones vistes d’aquest espai.

Una mica d’història...

El tramvia de sang de les mines de Fígols va ser el primer ferrocarril miner del Berguedà. Fou construït per iniciativa del propietari de l’empresa La Carbonera Española, Ramon Salvadó i Serra, un comerciant de Calaf. El ferrocarril servia per transportar el carbó de les mines de Fígols a Berga, des d’on es distribuïa per la vall del Llobregat gràcies al tren de vapor.

Va començar a circular cap a l’any 1871 i la línia es va clausurar l’any 1904 amb l’arribada del tren de vapor a Guardiola, el qual en va assumir les funcions. 

Aquest primitiu ferrocarril tenia una longitud de 14,5 km. Es tractava d’un ferrocarril de tracció animal construït a imatge dels tramvies miners anglesos del segle XVIII. L’ample de via era de 840 mm. Aquestes característiques el converteixen en una valuosa mostra cultural de la història de l’enginyeria industrial.

El carbó hi era transportat amb vagonetes, però també comptava amb un vagó de dimensions reduïdes per a passatgers, Els combois circulaven sobre carrils de fusta dotats d’un passamà de ferro. La plataforma tenia una amplada de 2 metres.

El recorregut del ferrocarril començava al collet de Santa Magdalena als afores de la ciutat de Berga, on hi havia una senzilla estació. Des d’aquest punt davallava suaument en direcció a Cercs, passant pel Pla de Sant Jordi. Des de Cercs el ferrocarril prosseguia en direcció a la mina de la Consolació, on hi havia una altra estació.

L’obra de fàbrica comprenia murs de paret seca i només els caps de pont estaven lligats amb ciment. Els ponts eren de volta de pedra o palanques de fusta. En tot el recorregut hi havia una vintena de ponts i un únic túnel (avui desaparegut), el túnel del Gall, anomenat també dels Deu metres, doncs aquesta era la seva longitud.

En no disposar de túnels o trinxeres importants, ni de grans viaductes, el traçat era marcadament sinuós. La línia del tramvia de sang segueix el camí que marquen les corbes de nivell, de manera que tots els ponts són curvilinis a fi i efecte de mantenir la cota. El pendent era molt baix, del 5 per mil, excepcionalment planer en una zona de muntanya.

La ruta

La ruta s’inicia al costat de l’escola de Sant Jordi de Cercs. Aquí cal agafar la pista forestal, que marxa cap al poble de Peguera. Ben aviat, caldrà deixar aquesta pista i prendre un corriol a mà esquerra que baixa fins a trobar el torrent de Peguera. Arribats en aquest indret podrem apreciar les tres pilones que resten de l’antic tren de Peguera que passava per sobre i que servia per transportar el carbó que s’extreia d’aquell indret.

La ruta segueix pel camí de l’esquerra. A mà dreta deixarem un corriols que s’enfila a trobar el camí dels Planos.

Un centenar de metres més endavant, deixarem la traça del tren i prendrem un camí a la dreta que ens portarà fins a la carretera de la Casanova de les Garrigues.

En aquest punt, hi havia un pont que creuava el torrent de les Garrigues i que permetia que el tren continués de pla. Malauradament, aquest pont no s’ha pogut reconstruir i cal enfilar-se per tornar a baixar.

Un cop arribats a la carretera caldrà seguir-la avall, cap a l’esquerra durant un Km, la distància justa que ens permetrà posar-nos novament sobre l’antiga plataforma del tren que anirem seguint.

En arribar a l’alçada del túnel de Cercs a la carretera C-16 caldrà desviar-se de la boca pujant uns quants graons per tornar-los a baixar i reprendre novament el camí.

Més endavant, caldrà tornar a fer una petita pujada i baixada –en aquesta ocasió sense escales- per salvar un petit tram del traçat que la construcció del talús de l’antiga carretera va malmetre i anirem a desembocar a la mateixa carretera que seguirem poc més d’un quilòmetre en direcció sud.

En arribar a les envistes d’unes granges sobre la carretera, agafarem un camí a mà esquerra. Aquest camí davalla per unes suaus rampes i uns pocs graons fins a retrobar novament el traçat original de la via del tren una mica més enllà de la casa de la Tosa. A partir d’aquí, entrem en la part més bonica i ben conservada d’aquest camí que només haurem d’abandonar en dos petits trams per esquivar dos talussos de la carretera C-16. En el primer cas, salvarem el talús amb uns graons de pujada i baixada; en el segon cas, ho farem amb uns graons de pujada i una pronunciada pendent de baixada.

A partir d’aquí només caldrà gaudir de les grans obres d’enginyeria que ens depara aquest itinerari: ponts, parets de pedra en sec,... alguns més ben conservats que d’altres, alguns més visibles i d’altres més amagats fins a arribar a trobar la carretera vella de Cercs que, seguint-la cap al sud ens portarà fins a Cal Curriu, estació final d’aquest trajecte i de la qual encara podem veure’n l’estructura original.