De Bagà a Brocà per Paller

La història de Bagà pròpiament dita no comença fins a l'edat mitjana, amb la repoblació pels comtes de Cerdanya de les terres del vessant meridional del seu domini. El primer document que es refereix a Bagà data de l'any 839. La màxima importància però l'obté de la família senyorial dels Pinós qui farà de Bagà la capital dels seus extensos dominis.

Aquesta ruta us proposa recórrer la propera serra de Sant Marc a la part oriental de la vila, fins l’antic nucli també d’origen medieval de Brocà. Pel camí es passarà pel Santuari de Paller que en realitat són dos el de Baix (l’actual) i el de Dalt (ara en runes) fins arribar al nucli de Brocà. Un territori ara pràcticament deshabitat però ple d’història amb masos i ermites de diferents èpoques que el van vestint.

Descripció  

La ruta comença al Centre d’Informació del Parc Natural del Cadí-Moixeró pel carreró que surt pel costat de l’antic safareig, i entra per sota la Torre de La Portella a la plaça porxada Galceran de Pinós on una placa recorda la llegenda de les cent donzelles.  Es dirigeix a la plaça Catalunya i cap al carrer del Raval. En aquest punt es puja per l’avinguda reina Elisenda cap a l’esquerra. Abans d’arribar a una corba molt tancada, trenqueu a mà dreta seguint el camí dels horts. Creuareu el torrent de paller i us enfilareu passant per sota el viaducte de l’autovia C-16. Poc després el corriol enllaça amb la pista que arriba a unes barraques, seguiu-la a l’esquerra, torrent amunt. Veureu un camí amb barana de fusta que baixa cap al riu, si el seguiu podreu fer un primer descans a l’ombrívola Font del Sofre, un indret freqüentat a l’estiu. Retornats a la pista, de seguida creuareu el torrent, just després, seguiu el corriol que s’enfila serpentejant costa amunt. Si us gireu, tindreu unes bones vistes sobre Bagà. Arribareu a un planell on hi ha unes runes, són de l’ermita de Sant Pelegrí, possiblement d’època moderna però anterior al Santuari que esteu a punt d’arribar. Pocs minuts i arribareu a la pista del Santuari de Paller, seguiu-la a l’esquerra i ben aviat hi sereu.

Església i hostatgeria formen un sol edifici amb coberta a dues aigües. La primitiva església està documentada ja al s. XIII, però la construcció de l'actual és del s. XVI. Conté retaules notables del barroc tardà i una imatge de la mare de Déu del Paller, de factura romànica. L’entorn amb una àrea recreativa, està molt cuidat. A la font dita banyadors se li atribuïren propietats curatives.

Passeu pel costat dret de l’edifici i continueu pel camí que anirà pujant arran de torrent fins a ficar-se dins. És un torrent que habitualment està sec o porta molt poca aigua, per tant és fàcilment transitable. Sortireu a la pista de Paller de Dalt, seguiu la a l’esquerra i després d’algunes corbes tancades arribareu a l’extens planell de Paller de Dalt, on podreu copsar les runes de l’antic santuari documentat des de 1197. Possiblement la llunyania amb la població de Bagà feu abandonar-lo i construir-lo més avall. També s’hi veuen les restes de com a mínim una casa i els seus pallers. Aquest és un indret obert i solitari com pocs! Si us hi fixeu, al nord a dalt podreu veure com s’hi enfila la carretera que puja a coll de pal.

Seguiu la pista que planeja cap al nord oest i de seguida es converteix en un camí per dins el bosc, que a base de corbes va salvant el desnivell. Arribareu a una coll ample, la Collada Grossa. Aquí si seguíssiu el GR cap al nord podríeu accedir a la zona de coll de pal, però no és el cas d’aquesta ruta. Seguiu doncs el PR-C 158 a la dreta, per una pista que marxa costa amunt. Entrareu en una zona de faig molt agradable fins al collet de Fenells. Una petita baixada i de nou tornareu a enfilar-vos ara per camí fins arribar al turó que acull les restes de l’antiga ermita de Sant Marc de Brocà. Hi podeu entrar però observareu com la teulada ha cedit i ara té el cel com a coberta. Les vistes són esplèndides cap a ponent des d’Ensija, el Pedraforca, Cadí i Moixeró.

Empreneu la baixada pel corriol que baixa a llevant. Un nou serpenteig us portarà a una extensa zona de planells. Passareu pel costat d’una bassa i agafant pocs metres la pista a la dreta, el camí de nou baixarà cap a les cases de dalt de Brocà. Creuareu algunes feixes i anireu descendint per trams de prats i antics conreus. Trobareu una pista que només heu de creuar i seguint el curs del torrent arribareu al nucli de Sant Martí de Brocà, per darrera la seva ermita, aquesta ben conservada.

El camí de Guardiola marxa pel sud, vosaltres però encareu-vos cap al nord oest seguint la pista que s’obre camí enmig de camps de pastura. Les vistes aquí són espectaculars, amb el Pedraforca al fons. Un petit repetjó i arribareu a Clarà, una altre de les cases que formava part de Brocà, ara també en runes. Deixeu la pista i agafeu el corriol que baixa cap al nord. Sembla que s’endinsi dins el bosc, però de seguida s’obre per un terreny trencadís. Aneu amb compte que hi ha algun tram que rellisca. Fareu un tros de carena on continuareu amb una bona panoràmica al nord oest. Quan el camí sembla que s’hagi d’enfilar a un turonet, fixeu-vos que el vostre camí descendeix a la dreta, baixant cap al torrent. El creueu i us enfileu cap a una zona d’horts, pel camí ben delimitat entre feixes. Enllaçareu amb un camí de carro ample a l’esquerra pocs metres. Just abans d’arribar a unes barraques, de nou un corriol a l’esquerra fitat amb grans parets de pedra seca –per desgràcia en alguns trams ja han cedit-, arribareu a una pista ample. Seguiu-la a la dreta i sereu de seguida al polígon industrial del Torrent del Gibellàs.

Continueu carrer avall a l’esquerra, passareu de nou per sota la carretera C-16 i a la rotonda, continueu avall, anireu carrer Rabal. Seguiu-lo a la dreta fins al final, on ja només caldrà desfer el camí inicial cap a la Plaça Catalunya i la plaça porxada. Si disposeu de temps suficient, abans de retornar al centre d’Informació del Parc Natural del Cadí-Moixeró, val la pena fer una aturada per conèixer l’àmplia oferta cultural de què disposa la vila: fonamentalment, centre Medieval i dels Càtars, Sala de les Pintures del Palau de Pinós, ruta autoguiada pel centre medieval i església de Sant Esteve, així com també el centre del Parc Natural del Cadí Moixeró al final de la ruta.