De Queralt a Espinalbet

L'entorn de Queralt ofereix rutes de gran bellesa, a més d'una variada flora i fauna. És relativament fàcil veure el pigot negre, el pigot garser i voltors, gràcies, en aquest darrer cas, a la colònia que s'ha establert al municipi veí de Capolat. També una immensa varietat d’atractius: meravelloses vistes, orografia escarpada, múltiples camins que recorren de nord a sud i d’est a oest tota la serra i edificis que recorden la seva vocació de lloc de peregrinació religiosa.

Aquesta ruta permet conèixer la banda nord d’aquesta serra fins al nucli d’Espinalbet, a Castellar del Riu, per l'antic camí d'Espinalbet i tornar per un dels camins més emblemàtics i interessants de la zona: el camí de l’Aigua.

Descripció:

La ruta s’inicia a l’aparcament del Santuari de Queralt on cal pujar per les escales per accedir al Santuari. Una vegada a dalt, us suggerim visitar l'església i la cova de la Troballa. La llegenda de Queralt s'emmarca dintre de la tradició – que té com a màxim exponent Montserrat - de troballes de figures de la verge a l'edat mitjana. Es tenen notícies de l'existència del santuari des del segle XIV però aquest edifici data del segle XVIII. Podeu comprovar perquè sovint se l’anomena  el "balcó de Catalunya", les vistes són excepcionals.

Per continuar cal que seguiu les marques del Camí dels Bons Homes (GR 107), una travessa que s’inicia aquí i arriba fins a l’Arieja (Occitània); la seguireu fins pràcticament el Santuari de Corbera. Seguireu primer el camí de ronda per l’obaga de l'esperó anomenat castell berguedà. Segons sembla aquí hi podria haver les restes del Castell Berguedà (s. XI i XII), així com posteriorment fortificacions carlines. Actualment només es veuen algunes acumulacions pètries, pendents d’una excavació que ajudi a treure’n l’entrellat.

Baixeu doncs unes escaletes a la dreta i al cap de pocs minuts, passareu per un petit reducte d’ombrívola fageda amb la font del Bou. Més endavant el camí es desvia a la dreta per seguir l'antic camí d’Espinalbet. Si mireu amb atenció, podreu veure les parets fetes per sustentar el camí i impedir-ne l'erosió. Abans de creuar la cresta i perdre de vista Queralt, hi ha un mirador que ofereix una interessant perspectiva del santuari i dels seus boscos. El camí flanqueja la cara nord i, de sobte, comença a perdre alçada. Sembla que, en algun moment, el camí original es va perdre, ja que més endavant cal tornar a pujar fins a recuperar l'altura perduda. Els trams de baixada -abans una mica delicats- han estat arranjats amb gran encert i no suposen cap problema. En arribar a baix, justament abans de girar a l'esquerra per pujar pel ròssec o camí de la fusta -un camí ample utilitzat per arrossegar els troncs fins a la carretera de sota-, si mireu entre els arbres, a la vostra esquerra, veureu unes parets mig enrunades que emmarquen uns petits plans de forma semicircular: són places carboneres. Si mireu a la vostra dreta, veureu que les formes es repeteixen, tot i que potser de forma menys clara. El carbó vegetal era un producte bàsic de les llars abans que es generalitzés l'ús del carbó mineral, un ull avesat encara pot veure les places en llocs d'ombra, en l'aprofitament dels llits d'algun torrent i plecs del terreny.

 Després de pujar un tram del camí de la fusta, el camí gira a la dreta, tot planejant primer per baixar després cap a la riera de Metge i la urbanització moderna d’Espinalbet. Als primers xalets, cal seguir la pista asfaltada a l’esquerra i després a la dreta fins a topar amb la carretera dels Rasos de Peguera. Es segueix amunt fins al revolt on cal creuar-la i enfilar per la pista forestal de la dreta.  Pocs metres i recuperareu el camí antic a l’esquerra, que us portarà fins a l’església de Sant Vicenç d’Espinalbet. Està documentada des de l’època medieval, però l’edifici que avui hi podeu veure és d’època moderna, s.XVII-XVIII amb posteriors remodelacions. Per la part del darrere es veu un pla elevat i unes parets perimetrals, indret on hi hagué un castell que Guillem de Berguedà heretà del seu pare. El conegut trobador va escriure bells versos d'amor, però també sàtires mordaces dels seus contemporanis, la qual cosa li va fer guanyar moltes enemistats i, finalment, va ser la causa de la seva mort.

Després de la visita a l’església, cal retornar doncs al punt on ha sortit el camí i seguir ara la pista pavimentada avall. Uns 200 m després de deixar el camí per on heu arribat, trobareu la font d’Espinalbet amb una aigua molt apreciada, un safareig i un banc per si voleu descansar una estona. Continueu per la pista pavimentada (seguint les marques grogues de xarxa de camins) i arribant al cap d’un quart d’hora al restaurant Els Roures. Cal seguir llavors les marques del PR-C 73 continuant pel camí asfaltat, fins a sortir de nou a la carretera dels Rasos de Peguera que de nou cal creuar i seguint el camí asfaltat que passa pel costat del càmping i us portarà de tornada a la urbanització.

La ruta fa un gir a la dreta per una pista i, de seguida, agafa una drecera per creuar la riera i tornar a trobar la pista a l'altre costat per iniciar la pujada. S’entra en un bosc de pins esclarissats. Si ha plogut, baixarà aigua pels torrents i si és època de bolets potser torneu amb alguna sorpresa a la motxilla. Al final de la pista hi ha una font, la font del Perdigall. El camí, ara per un estret corriol continua pujant i busca una paret de roca. Veureu un forat a la roca que pot servir d'aixopluc en cas de pluja. En el següent coll, el camí es divideix per tornar-se a trobar una mica més endavant. Si seguiu el que baixa a peu de roca per l'esquerra, en girar a la dreta veureu l'entrada d'un petit túnel; és per aquí per on es fa passar el tub per portar l'aigua a Queralt. El camí, a partir d’aquí serà  pràcticament pla, de vegades més tapat pels arbres i de vegades amb vistes més àmplies, però sempre molt atractiu. Creuareu el ròssec que ja heu trobat a l’anada més avall, i continuareu planejant, amb algun tram de petita tartera.

Prop del final, el camí inicia una baixada pronunciada i salva el desnivell amb unes escales ben arreglades per descendir el dipòsit d’aigua. Finalment desemboca davant la capella de Sant Joan,  ja a l’entorn proper al Santuari. Aquí hi ha una munió de camins que s’enllacen, la proposta és continuar pel camí de ronda de Queralt però en aquest cas fer-ho pel cantó solell. Seguiu doncs el camí principal al sud. Abans d’arribar encara trobareu dos miradors on entretenir-vos una estona. Estan especialment condicionats com a tals, i ofereixen unes vistes espectaculars dels camps i turons del baix Berguedà, les cingleres de Capolat, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac al fons i un llarg etcètera. Un cop davant el santuari ja només haureu de baixar les escales fins a l’aparcament.