Pels voltants del Tossal de Saldes

Tothom coneix el Pedraforca i molts també coneixen el santuari de Gresolet. L’altre costat de la carretera és bastant desconegut, tot i que també ofereix molts atractius per al caminant. Per pujar a la collada dels Prats i des d’aquí a Vallcebre per un costat i a la falda de la serra d’Ensija per l’altre, hi havia dos graus o passos en la paret rocosa, un de pujada i apte per a animals de càrrega i un altre de baixada i només transitable a peu. En aquesta ruta passareu per tots dos i veureu les característiques que diferencien un ús de l’altre.

Per diferenciar si un camí era transitable a peu o amb animals cal mirar una sèrie de característiques com l’alçada, el pendent i la manera de salvar els obstacles (directament o fent esses). El camí del grau dels Rucs dóna més volta però el seu pendent és suau, és relativament ample i salva l’obstacle pel punt més fàcil. En canvi, el camí del grau de la Bonica és molt ràpid, però més estret i baixa en línia recta amb fort pendent.

Descripció

La ruta comença a Cal Xisquet, a la carretera de l’obaga,  l’antiga carretera de Gósol (fins els anys 40 del segle passat) que es bifurcava de l’antiga carretera de Saldes després de Maçaners. Aquí cal agafar la pista que s’enfila a llevant, tot passant pel costat d’antigues cases de pagès, la majoria convertides en cases de segona residència. El principal atractiu d’aquest tram són les vistes del Pedraforca, de les serres del Cadí i Gisclareny i el poble de Saldes des de diferents perspectives, a mesura que anem guanyant alçada. A l’entrada de ca l’Espardanyer hi ha una font i la pista deixa de ser pavimentada.

Quan arribeu a l’alçada d’una línia d’alta tensió, a peu de pista hi veureu la Font dels Gavaig. Just abans de la font caldrà deixar la pista principal i continuar pel camí de la dreta. Una vegada dintre del bosc hi ha una divisió de camins, cal agafar el que va cap a la dreta. Si us hi fixeu veureu parets de pedra seca d’antics camps. El camí comença una suau pujada cap a la paret rocosa i després salva l’obstacle per una ampla escletxa: és el grau dels Rucs. El seu nom indica amb quin mitjà s’hi transitava.

Després de passar per un pla, el camí torna a pujar pel costat d’un torrent, els panorames van canviant i es tornen cada vegada més agrestos. Arribareu a la collada dels Prats, les pistes que hi trobeu indiquen la importància d’aquest punt com a cruïlla de camins. El camí que heu de seguir no baixa cap a les pistes sinó que continua per sobre, cap a la dreta, per un estret sender. Passareu pel costat de les parets d’una casa abandonada fa molt de temps. Els habitants d’aquesta casa eren els encarregats de conrear els prats d’aquesta zona. Més endavant, el sender acaba desembocant a la pista que haureu de seguir alguns metres per tornar-la a deixar entrant cap al bosc per la dreta. És una zona molt tranquil·la que convida a caminar lentament assaborint la pau que s’hi respira. Finalment el camí surt a un esperó sobre un caos de roques. A l’esquerra veureu el grau de la Bonica, un estret barranc tallat a la roca i la raó de ser del camí. A partir d’aquí el sender baixa pràcticament en línia recta amb fort pendent, i en un tres i no res us plantareu a la pista de sobre del càmping. La tornada cap al punt d’origen es fa per pistes de terra i per l’asfaltada carretera de l’Obaga.