La Dou del Bastareny

Gisclareny és un municipi de població dispersa. A mitjan del segle XIX hi havia unes 120 masies repartides pel seu territori, la majoria d’elles d’una gran pobresa. Els excursionistes de principis de segle XX coincideixen a descriure el poble com un lloc on regnava la misèria, amb una agricultura de subsistència en camps pedregosos. No obstant això, tots parlaven de la bellesa de la vall del Bastareny i de les cases que hi havia. Aquesta ruta recorre algunes de les vies de comunicació entre les cases de la vall, avui totes abandonades, i el nucli del municipi, en un marc de gran bellesa paisatgística dintre del parc natural del Cadí-Moixeró.

Descripció

La ruta s’inicia davant la font Nostra, al veïnat de l’Hostalet, on hi ha cal Cerdanyola que ara acull l’Aula de Natura la Salle. Temps enrere tenia un molí –ara en runes- que aprofitava les aigües del riu del Pendís. Torrent amunt on ara hi ha el Refugi Vents de Cadí encara és observable l’estructura d’una masia del segle XVI, la casa de l’Hostalet, amb afegits posteriors a causa del seu ús com a hostal del camí ral de la Cerdanya.

Seguiu la pista direcció la Dou del Bastareny - si voleu podeu escurçar-lo pel corriol de la dreta que estalvia el revolt de la pista on hi ha la zona d’aparcament.  Creuareu aviat per un pont el riu vertebrador d’aquesta vall, el Bastareny. Al costat s’hi observen les runes de l’antic molí fariner del Forat o del Puig construït a finals del s. XVII o inicis del s. XVIII ; no pas el primer molí del Bastareny, veureu a la tornada les restes del que es situava a pocs metres del naixement. Al següent revolt ja heu de deixar la pista per enfilar-vos per l’antic camí de l’esquerra que us portarà directes davant la primera masia important d’aquesta ruta, la casa del Puig. Citada ja en documents de l’edat mitjana, l’actual edifici data del segle XVIII. Té la particularitat de tenir una teulada a quatre aigües, de comptats exemplars al Berguedà. Si seguiu el camí a l’esquerra us portarà fins la petita església romànica de Sant Martí del Puig. En enfilar-vos tindreu vistes cap a Bagà. Busqueu darrere de l’església una pedra amb una empremta que sembla d’un peu, se l’anomena la Petjada de la Mare de Déu.

Retornats davant la casa del Puig, seguiu la pista fins al proper encreuament de pistes, on heu d’enfilar-vos pel camí que puja per la carena fins al coll d’Escriga, amb alguns trams convertits ara en pista forestal. Quan sigueu al coll, sense arribar a la carretera, seguiu la pista de la dreta que s’endinsa pel bosc i ja de forma menys accentuada, va pujant fins a desembocar en uns prats on el panorama canvia. Esteu sobre el veïnat de Berta i al fons hi teniu el majestuós massís del Pedraforca. Quan creueu el prat, veureu que hi ha pilots de pedres repartits arreu. No hi són per casualitat sinó que han estat apilotats any rere any, per mantenir els camps nets. Quan veieu aquests pilots de pedres és un signe inequívoc que antigament hi havia camps de conreu. A la dreta del prat, mig amagada pel bosc, hi ha la casa d’Escriga i just abans de baixar, darrere dels pals indicadors, hi ha les ruïnes de cal Peret, aixafada per unes enormes pedres despreses de la paret calcària on es recolzava. A la baixada caldrà tenir precaució ja que abunden les pedres soltes enmig del camí i és fàcil caure.

Després d’uns 100 metres de baixada, el camí es divideix. La ruta senyalitzada continua per l’esquerra però si seguiu el camí que va recte, donareu la volta a una roca i veureu una enorme cavitat: és cal Bisbe, una cova antigament habitada. Encara es veuen algunes pedres dels murs i els rastres del fum a les parets de roca. Va ser abandonada a la segona meitat del segle XIX, i ara serveix d’abric per a les cabres.

Continueu baixant i passareu pel costat de les primeres cases del barri de Berta, creueu la carretera i un corriol us portarà a l’àrea recreativa de la font de Gisclareny; un bon lloc per descansar una estona i reomplir les cantimplores, si cal. Continueu per la carretera que puja al poble, i en un revolt tancat, seguiu recte per la pista direcció el coll de la Bena. Abans però, si teniu temps val la pena que pugeu fins a l’església i el barri del Roser, que veureu dalt del tossal. L’església està documentada des del s. XIV com a església del castell de Gisclareny, car la parròquia era la veïna església de St. Miquel de Turbians. La construcció medieval fou substituïda a finals del s. XVII o principis del XVIII per l'actual edifici barroc.

La pista segueix vorejant camps de pastura fins arribar al barri disseminat de coll de la Bena. Seguiu la pista a la dreta i un cop a l’asfaltada, seguiu-la a l’esquerra. Us trobeu en una cruïlla important de camins, cal que seguiu direcció la vall del Bastareny, pel corriol que davalla a la dreta. Seguireu uns metres el mateix traçat que el Camí dels Bons Homes (GR 107) i el GR 150. El caminet ben aviat us portarà a la Font Vella, un bonic indret i una bona oportunitat per omplir les cantimplores o refrescar-se. Ben aviat, els GR segueixen per la dreta i vosaltres heu de seguir per l’esquerra fins a trobar una pista que, sense deixar-la, us portarà a Murcurols; una altra de les grans masies de la vall. La casa està documentada des de l’edat mitjana, tot i que l’estructura actual és d'època moderna, però es veuen clarament un conjunt d'afegits. La cara nord, d'època medieval (s.XII-XIII) podria formar part d’una església. Ja en documents del s. XII també es parla d’un castell en aquest indret, en el llom situat cap a l’est hi ha unes restes que en podrien formar part, però en tot cas està totalment arrasat. Aquest és un lloc excel·lent per gaudir de la vista, que allarga des del coll de Bauma a l’oest, Tancalaporta, la serra de la Moixa, el Moixeró, i el coll de Cortalets sota de Tancalaporta, el clot de Vimboca enfront i els Empedrats una mica més cap a l’est. A la baga de la muntanya d’enfront, hi ha una inconfusible depressió del terreny, ampla a dalt i estreta a baix. És la Cambra dels Bocs on es tancaven els xais després de l’aparellament perquè no molestessin les ovelles i les cries.

Un cop vulgueu reprendre el camí, retorneu a la cruïlla de pistes i agafeu el corriol a l’esquerra de la casa, per baixar fins al fons de la vall. Després d’una baixada pedregosa on cal anar en compte de no relliscar, es creua el torrent. Si és època humida ja sentireu el Salt de Murcurols que hi podreu accedir un cop passat el torrent, per un corriol a mà esquerra a escassos metres. Un bonic salt, sobretot quan baixa força cabal; fixeu-vos com la pedra tosca sedimentada en èpoques de sequera ha anat formant un tobogan per l’aigua. Continuant pel corriol haureu de creuar el torrent de la Muga, que baixa de la serra del Moixeró.

Sortireu a una pista que caldrà seguir a la dreta. Poc després passareu per sota la casa de Monnell o Molnell, un altre dels grans masos de la zona que si us hi heu fixat ja veieu en el camí de baixada. Aquesta està documentada des del s. XIV i durant un temps dominaven i explotaven la capçalera del riu Bastareny. Continueu per la pista principal i després de creuar les aigües del Bastareny pel pont de Monnell, us podeu enfilar pel corriol ben senyalitzat fins a la Dou del Bastareny, un indret de gran interès. El salt surt fotografiat en innumerables postals.

Just a la sortida del torrent sembla que hi hauria hagut un molí fariner posteriorment reconvertit segons l’època en molina serradora. A principis de segle XX, quan era serradora, els troncs eren transportats en telefèric fins a Bagà.

Continueu per la pista principal i més endavant trobareu l’accés al Bullidor de Sant Esteve al costat esquerre. Si voleu podeu baixar-hi, porta a unes surgències a la llera del riu – Més visibles en època de poca aigua-. Cal anar en compte amb el descens; hi ha uns graons força alts i amb la humitat rellisquen fàcilment. Continueu llavors la ruta senyalitzada i, just en arribar al camí que ja heu fet a l’anada, veureu una caseta a la dreta des d’on surt soroll d’aigua. És la font del Violí, l’aigua de la qual ara es porta a Bagà. I a partir d’aquí ja us ho sabeu,  creueu el Bastareny, les runes del molí i una mica de pujada per arribar de nou a cal Cerdanyola, punt final de la ruta.