Les Mines del Catllaràs

Si bé el Berguedà va ser una comarca minera de primer ordre a Catalunya, la zona del Catllaràs és potser, la que menys es relaciona amb aquesta activitat. Aquesta ruta aporta una pinzellada a la gran activitat minera que s’havia desenvolupat en aquest espai tot combinant-ho amb l’atractiu natural que aglutina aquesta serra.

Descripció

La ruta comença al Santuari de Falgars que està documentat des del s. X, tot i que l’edifici actual és del s. XVII amb algunes restes romàniques. A part de l’església hi ha un hostal rural i instal·lacions per fer barbacoes. Sol ser bastant concorregut, sobretot a l’estiu, els caps de setmana de bon temps i en època de bolets.

Cal començar a caminar la pista asfaltada d’accés al Santuari fins a la collada de Falgars i la font, on continuareu per la pista que marxa cap a l’esquerra seguint les marques blanques i grogues del PR-C 11. Després de 100 m trobareu el corriol que s’enfila cap a la dreta pel mig del bosc de pins i, més endavant, de faigs, que us conduirà fins a la casa de Vallfogona. Una casa d’època moderna (s. XVII- s. XVIII), però l’indret ja surt documentat des de l'any 985.

Passada la casa, cal agafar una desviació a mà esquerra per un corriol que baixa fins a trobar una pista. Seguiu-la un petit tram per tornar-la a deixar ben aviat i seguir el corriol a la dreta que s’enfila pel mig de la interessant fageda de la baga del Fra Jaume. En un moment donat creuareu un torrent i poc després arribareu a la primera bocamina d’aquest itinerari. Es tracta de la mina anomenada del Moreno. A pocs metres i a l’esquerra, podeu observar les restes d’un carregador i un telefèric que comunicava amb la zona de la mina del Teixó, una mica per sota d’aquesta.

La ruta s’enfila pel Clot del Bullidor i la pleta de les Vaques fins al prat Gespedor. Explorant aquesta pujada trobareu restes del pou de ventilació de la mina, d’una xemeneia, d’una bassa i d’un telefèric. La xemeneia i la bassa, probablement, es van utilitzar per fer vapor per alguna màquina de la instal·lació. Amb paciència podreu anar descobrint tots aquests elements. Arribats al Prat Gespedor, podreu refer-vos de l’esforç a la font homònima i veure una barraca de miners i una de pastors sota les roques, mostra de la gran activitat de la zona de fa un temps. Aquí finalitza el PR-C 11 que enllaça amb el PR-C 52 que cal seguir a l’esquerra. Ben aviat caldrà deixar la pista i seguir el corriol que surt a la dreta, que s’endinsa al bosc i que en una pujada suau arribar al Prat de les Dameses. Segons s’explica, els enginyers anglesos que estaven treballant a les mines buscaven un lloc pla per jugar a futbol en aquesta serra i aquest va ser l’únic que van trobar. Des d’aleshores aquest prat va canviar de nom i va passar a anomenar-se Joc de Pilota, com és majoritàriament conegut en l’actualitat.

Després de vorejar la Roca del Joc sortireu de nou a la pista que ara cal seguir a la dreta, fins al collet Fred. Aquí val la pena enfilar-se per les escales a l’esquerra fins al mirador de la Roca de la Lluna. Aquest va ser construït per ICONA i ofereix unes magnífiques panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques, i també permet veure el dentat perfil de la serra del Catllaràs cap al sud.

Un cop retornats al coll, seguireu pel corriol que baixa fins al Xalet del Catllaràs. Aquest edifici de 1902, va ser dissenyat originàriament per Gaudí per allotjar els enginyers que dirigien les mines que extreien el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro, del seu amic Eusebi Güell. L’any 2016 es recuperaren les escales del disseny original, que per desgràcia varen desaparèixer en remodelacions anteriors realitzades, així com altres detalls típics de l’arquitectura gaudiniana que contenia. La idea és per diferents fases anar recuperant la seva fisonomia inicial.

L’itinerari baixa per una drecera fins a trobar novament a la pista, que cal seguir a l’esquerra deixant el PR que marxa direcció la Pobla de Lillet. Ben aviat un corriol que surt a mà dreta us conduirà fins al camí de la mina de l’Artiga de Capdevila, el corriol restaurat us permetrà apropar-vos còmodament en aquesta interessant zona minera. Només d’agafar el camí ja passareu per un petit túnel fins a la zona coneguda amb el nom d’ El Cable. Segons sembla, aquesta zona i la mina del Teixó -citada anteriorment- estaven connectades per un túnel per dintre del qual s’hi transportava el carbó. Un seguit d’edificis –avui en ruïnes- denoten la gran importància que va tenir el lloc. Restes de telefèrics, carregadors... que porten a reflexionar sobre la frenètica activitat que s’hi devia desenvolupar a principis del segle passat. La companyia Asland va tenir els drets d’aquesta concessió minera, amb el nom de Nueva Antonia, entre els anys 1906 i 1931.

A partir d’aquí la ruta comença a baixar. A mig camí trobareu encara la bocamina que dóna nom al camí: l’Artiga de Capdevila. De dintre mateix de la mina brolla una riera. Seguiu fins al fons de la vall on creuareu el torrent del Regatell i després d’un curt flanqueig ja sereu al primer Grau. Des d’aquí, seguireu carenejant cap a l’esquerra per trobar el segon Grau on el camí passa per sobre un pontet i, per sota, s’hi veu un petit túnel per on passava el telefèric que baixava del Cable. Seguiu encara pujant fins al tercer Grau. Els tres graus o passos permeten al camí salvar parets rocoses, resulta interessant veure com se salven aquests obstacles en els antics camins. Mostra la importància del camí el fet que va ser empedrat en alguns punts per facilitar-ne la conservació i encara es veuen les pedres clavades de costat a la terra, sobretot a sota del primer grau.

Més endavant, ja pràcticament de nou al santuari encara us podeu acostar al mirador que us queda a tocar del camí, seguint el corriol a la dreta. Aquest mirador permet gaudir novament de vistes espectaculars cap al nord. En reprendre el camí sereu en un moment a la pista asfaltada i al Santuari, punt final d’aquest itinerari.