A Queralt per l'Obaga

La riera de Metge va desenvolupar un paper clau en la industrialització de Berga durant els segles XVIII i XIX, tot i que hi ha referències en els documents de l’existència de molins des de l’edat mitjana, l’auge va començar quan es va desviar part del cabal de la riera pel centre de la ciutat i es va aprofitar el fort desnivell per instal·lar fàbriques i molins que utilitzaven l’energia de l’aigua (substituïda més endavant amb electricitat) per moure les seves màquines.

La primera part d’aquesta ruta permet apreciar el tram superior d’aquest aprofitament industrial; la segona part s’endinsa en els primers contraforts de la serra de Queralt, un indret de gran bellesa natural.

Descripció

La ruta s’inicia a la Torre de les Hores, darrera el convent de Sant Francesc, on cal seguir les marques del PR-C 73 pel carrer de pujada. Ben aviat a mà dreta, veureu cal Corneta. Aquest edifici fou construït com a fàbrica tèxtil a finals del segle XIX sobre el solar d'un antic molí i va funcionar fins als anys 50. Ara és utilitzat com a habitatge.

Més endavant veureu la fàbrica del senyor Andreu Ros. Constitueix la part superior de la filera de cases (barri de Pinsania). Els seus inicis es remunten al 1821 (data d'escriptura de compra), però hi ha mencions de molins (molins del Boixader) que daten del segle XV. Es va utilitzar principalment per al filat i el cardat de cotó. Encara es percep l'activitat industrial en alguns dels baixos.

En arribar al número 16 del carrer, veureu una cara tallada a la pedra, era el signe utilitzat a finals del segle XIX i principis del XX per indicar la presència d'un prostíbul.

Just abans d'arribar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys, a sota, al costat d'un tub que transporta el que queda de la riera després de les captacions d'aigua potable, veureu una estructura que sembla un reforç de la paret de la carretera. Són les restes de l’aqüeducte que portava l'aigua al molí de l'Alon que es trobava enfront, avui desaparegut i substituït per una casa.

Creueu la carretera i a l'altre costat es veu un descampat amb restes d'una edificació. És tot el que queda de cal Patata, una important fàbrica tèxtil que va ser cremada durant la Guerra Civil, en la retirada de 1939. Hi ha documents des de 1632 que parlen de l'existència d'una serradora de fusta abans de la construcció de la fàbrica.

Esteu ara al peu del castell de Sant Ferran, que teniu just a sobre a la dreta. Després de l'Oratori de Queralt - una peculiar capella ara d’ús particular amb porta de garatge i en estat força precari -. Les marques del PR marxen pel corriol a l’esquerra –per on retornareu-, però ara cal que continueu pujant per l'estreta carretera, seguint les marques grogues. El següent edifici que trobareu és l’antiga fàbrica del Franquesa. Actualment són habitatges mig abandonats. Va ser una fàbrica tèxtil des del 1881 fins al seu abandonament com a indústria durant la Guerra Civil.

Una mica més amunt, veureu una mena de pont que va ser l'aqüeducte i el salt d'aigua per a la fàbrica Lluís Nè. El solar buit de la dreta de la carretera constitueix part de l'emplaçament de la fàbrica, tot i que en el seu dia va ser un edifici molt més gran que arribava més enllà de l'aqüeducte. A sota, es veu la presa de la fàbrica del Franquesa. Aquesta fàbrica, que fou construïda a la segona meitat del segle XIX, va funcionar com a fàbrica tèxtil fins que també va ser cremada durant la Guerra Civil. Finalment va ser demolida el 1986 per perill d'enfonsament. L'actual aparcament del Hotel Alva ocupa el lloc de l'antiga bassa de la fàbrica.

Ben aviat veureu l'antiga fàbrica del Garrigà, un edifici imponent, mig en ruïnes, a l'altre costat de la riera. Va ser construïda a finals del segle XIX com a fàbrica tèxtil i cremada com tantes altres indústries el 1939, però va ser restaurada i va seguir funcionant fins al 1950. La casa de sota és el molí del Baró, actualment habitatge però antigament molí de farina que es menciona des del 1791.

L’ermita de Sant Marc just davant del restaurant i cent metres més endavant, hi ha un camí a la dreta que porta a unes ruïnes, és el molí del Guix del qual encara es veu la sortida d'aigua. Va quedar inactiu amb la construcció del Garrigà, ja que la fàbrica va construir un nou canal que el va deixar sense aigua. Era un molí de ciment i guix.

Arribareu a la carretera de Queralt que cal creuar i seguir pel camí peatonal recentment arranjat al costat de la carretera, riera amunt. Passareu encara per l'últim edifici de la riera que va ser el molí del Bofarull, avui Hostal del Guiu. Des de finals del segle XIX, va treballar com a molí de ciment i petita central elèctrica fins que va ser reformat com a hostal el 1949. Des de la carretera ara es veu el canal i la resclosa.

A partir d'aquí el paisatge serà el protagonista. Les marques marxen cap a l'esquerra per un caminet. Si voleu aigua, una mica més amunt es veu un petit pont que creua la riera i una font: és la font de Mossèn Guiu. És un lloc molt agradable per descansar i refrescar-se.

Desembocareu en un camí més ample que si seguiu a la dreta us baixarà a l’àrea recreativa de la Font Negra. Per seguir la ruta, continueu amunt i sortireu a la carretera de Queralt davant de l'ermita de la Sagrada Família. Creueu la carretera per passar pel costat de l'ermita i torneu-la a creuar per pujar pel bosc just fins a sobre del primer revolt. Aquí deixareu el sender que segueix la carretera cap a l'esquerra i que va a Sant Pere de Madrona i continuareu pel corriol que creua la carretera i s'enfila amunt. Ben aviat arribareu a una pista asfaltada que cal seguir uns pocs metres a la dreta i deixar-la ben aviat per enfilar-se pel corriol que comença en unes escales a mà esquerra. Tornareu a creuar la carretera i continuareu pujant fins arribar prop de l’ermita de Sant Antoni, just en un revolt de la carretera. Seguireu encara un tram més del corriol que s’enfila endinsant-vos  per una interessant fageda. Arribats a la carretera ja només cal seguir-la uns metres a l’esquerra i us trobareu a l'aparcament de Queralt. Sense adonar-vos-en us situareu davant les vistes que ofereix aquest espectacular mirador. Per les escales podeu accedir al Santuari de Queralt.

Sortireu a l’aparcament de Queralt. Us recomanem que acabeu de pujar fins al Santuari de Queralt i podeu aprofitar per visitar l'església i la cova de la Troballa. La llegenda de Queralt s'emmarca dintre de la tradició – que té com a màxim exponent Montserrat - de troballes de figures de la verge a l'edat mitjana. Es tenen notícies de l'existència del santuari des del segle XIV però aquest edifici data del segle XVIII. Podeu comprovar perquè sovint se l’anomena  el "balcó de Catalunya", les vistes són excepcionals.  Si el temps acompanya veureu volar els parapents per davant de la serra, així com els voltors que els fan de guia. També hi ha una font per omplir la cantimplora o refrescar-se.

Per retornar cap a Berga haureu de tornar a baixar a l’aparcament i veureu el camí escalat que marxa a la dreta, per la part soleia de la serra. Aquest camí és conegut com la drecera de Queralt on, tot baixant, trobareu les capelles de la Mare de Déu dels Dolors, de Sant Jaume i de Sant Jacint. Val la pena fer el descens tranquil·lament i gaudir de les panoràmiques. Ja més avall trobareu un trencall a l’esquerra que permet pujar a Sant Pere de Madrona, l’ermita que veureu enfilada al fons. Sortireu a la casa de Fumanya per on heu passat abans ben a prop. Creueu la carretera i endinseu-vos a la urbanització de Fumanya fins al final del carrer. Al costat d’una pilona de llum, surt un corriol avall que us portarà de nou a l’Oratori de Queralt. Aquí ja només cal desfer el camí que heu fet de pujada fins arribar de nou a Sant Francesc.