Un tomb pels camps i turons de Sagàs

Sagàs és encara un d’aquells territoris dibuixats i conservats gràcies a la pagesia que hi viu, capaç de mantenir l’equilibri en aquests temps de presses i corredisses. Aquest itinerari s’inicia al petit nucli que envolta l’església de Sant Andreu de Sagàs i proposa transcórrer els petits turonets de la part septentrional del municipi fent ús de la bona traça dels trams conservats d’aquells antics camins tradicionals, així com algunes pistes més modernes. Al llarg del recorregut es passarà per diversos masos, camps de cereals - que transformen el paisatge segons l’època de l’any-, bosquets de pi roig i petits alzinars, grans lloses que sobresurten i delimiten els trams de terra fèrtil, balmes, alguna font, torrents i finalment una petita ermita dedicada a Sant Jordi. En conclusió un itinerari de poca dificultat, tranquil i ben variat.

Descripció

El punt d’inici d’aquesta ruta és l’església de Sant Andreu de Sagàs, al recer de la qual es va formar un petit nucli, origen del poble de Sagàs. Aquesta església ja esmentada l’any 1065, conta d’un destacat edifici inscrit en el patrimoni cultural i artístic de Catalunya, que posa en joc les formes constructives del segles XI i XII. Modificada a partir del segle XVII, va ser restaurada posteriorment per recuperar l'aspecte primitiu. És un edifici de planta basilical, de tres naus capçades per tres absis semicirculars i separades per arcs formers sobre pilastres. Aquesta construcció, infreqüent a Catalunya (en canvi força comú per exemple al nord d’Itàlia), fa de Sant Andreu de Sagàs un exemple molt singular de l'arquitectura catalana del segle XI.

  L’itinerari surt de davant l’església seguint les marques del GR 4 direcció la Quar, tot passant per darrera l’església, el cementiri i fins arribar a la carretera. Un cop aquí, deixeu les marques de GR i seguiu les grogues de la xarxa de camins del Berguedà que us acompanyaran la primera meitat del camí. Continueu doncs per la pista forestal cap a l’est. Anireu davallant mica en mica entre camps de cereals i retalls de bosc, a més d’alguna zona erma de llosa a les que ben aviat us habituareu.

Seguint sempre la pista principal, arribareu a Gavarrós Nou, una gran masia del s. XVII, situada sobre el barranc del Regatell. Es volta per dalt, a frec dels seus murs, i es baixa per l’antic camí escurçant un tomb la pista. Després d’un revolt força tancat, cal continuar pel camí a l’esquerra. Un antic camí de ferradura a peu de torrent tot passant per la Font de l’Andreuet i el toll del Basilio.  Un cop al torrent del Regatell, un dels afluents de la riera de Merlès, cal creuar-lo i remuntar fins trobar, aviat, una pista secundària que seguireu riera avall. En aquest tram de camí es poden intuir algunes balmes alçades que havien estat habitades en temps antics. Un cop creuat de nou el torrent, trobareu una pista de més entitat que baixa del Castelló, seguiu-la uns metres a la dreta fins a un revolt tancat on cal que continueu pel camí recte cap al sud passant pel marge del petit camp cultivat. Seguiu aquest antic camí que va resseguint aquesta vessant, per un terreny força rocallós i aspre, on la vegetació encara li costa refer-se dels importants incendis que va patir aquesta zona el 1994. Després d’un petit repetjó arribareu a un collet on trobareu de nou una pista. Cal que la seguiu avall a l’esquerra fins arribar al llom d’un camp. Aquí seguiu el corriol a l’esquerra, que us portarà fins enllaçar, ben aviat, amb el camí marcat com a GR 1. Seguiu-lo cap a l’oest amunt per dins el bosc fins que enllaçareu amb una pista que cal seguir a l’esquerra. De nou alternareu el paisatge de sembrats i bosc fins arribar a la casa del pla de la Creu.

Un cop a la casa, enllaçareu amb el camí que ve de Merlès marcat com a GR 4. Seguiu doncs per la pista recta amunt i seguidament us endinsareu de nou en una zona boscosa, aquí amb força alzina. Passareu per davant del Pou una masia del s. XVII construïda sobre una gran llosa, i que ara ocupa el turisme rural. Més endavant trobareu la font del Pou i just després, la petita església de Sant Jordi construïda al s. XVI i que fou reformada al s. XVIII per la família de la veïna casa del Pou, que l'utilitzava com a capella familiar. Ben aviat sereu a la carretera que només heu de seguir uns metres a la dreta i trobareu les escaletes que us pujaran de nou al nucli de Sant Andreu de Sagàs, punt final de l’itinerari.