Circular a la colònia agrícola de Graugès

Aquest itinerari circular permet descobrir la colònia agrícola de Graugés, una colònia singular i única doncs no es tracta d’una colònia tèxtil com la resta de les colònies del territori entorn al Llobregat. Podreu visitar el seu estany artificial, construït entre el 1900 i el 1909 que malgrat el seu origen antròpic, ha esdevingut una de les principals zones humides de l’alta conca del Llobregat.

Pel camí passareu per l’església preromànica d’Obiols (s. IX-XII), per diversos masos i granges que modulen encara avui el paisatge agrícola de la zona així com dues colònies tèxtils, la Plana i l’Ametlla de Casserres a tocar del riu Llobregat

Descripció

S’inicia el recorregut a la plaça de la Colònia de la Plana. Aquesta colònia tèxtil només manté en peu els blocs de pisos dels treballadors. L’antiga fàbrica es va enderrocar després de patir un greu incendi l’any 1999 en que es traslladà al poble proper de Casserres. Cal seguir les marques del camí del Llobregat (GR 270) direcció Obiols, sortint de la colònia cap al nord. La pista va prenent alçada i les vistes sobre la vall del Llobregat i les primeres serres al nord són cada vegada més visibles. Seguiu la pista principal fins arribar a l’església de Sant Vicenç d’Obiols i el conjunt que l’envolta  amb el mas Obiols, la Rectoria, el cementiri i la necròpolis, a més d'altres elements isolats: una tina, la font d'Obiols, la creu de Pedró, un cobert i els forats de la torre de guaita medieval. Es desconeix la data de consagració de l’església, però ha de ser anterior al 888, data en que el comte Guifré fa donació de l'església al monestir de Ripoll.  Els forats que de ben segur haureu observat al voltant de l'església, són les tombes antropomòrfiques del s. X excavades a la roca.

En reprendre la marxa, cal deixar el GR 270 i continuar per la pista que va direcció Graugés (GR 1). Passareu per les cases de Cal Gris, unes granges i just després de la casa de la Roca trobareu una bifurcació de camins. Esteu davant del Carrer del Mig, el primer bloc de pisos del colònia agrícola, una construcció típicament de colònia industrial que sembla fora de lloc envoltada de camps. Per anar cap al llac, cal que seguiu la pista aquí asfaltada, cap al nord. Ben aviat arribareu a la rotonda de Graugés, just davant la Casavella de Graugés una construcció d'origen medieval que ha sofert diferents ampliacions al llarg del temps, i actualment en un estat força decadent. Aquí també hi ha el llac petit, un petit estanyol que alimenta el llac gran on us dirigiu. A la dreta us queda el Carrer Vell, però cal que continueu a l’esquerra per sota el llac petit i seguint el voral de la carretera de Casserres.

Després de l’últim xalet, trobareu l’accés a al nucli de la Colònia Agrícola. Entreu-hi, i arribareu a la plaça central on hi ha un restaurant i l’accés al llac de Graugés. Un cop arribats aquí és moment per fer una bin descans i visitar l’entorn del llac. Hi ha un camí de ronda al llac però actualment no es pot fer tota la volta, cal doncs girar i retornar pel mateix camí. És un lloc amb encant, molt agradable.

Per continuar la ruta, cal refer el camí fins a la carretera, i seguir-la uns pocs metres a la dreta, fins a la primera pista asfaltada que marxa a l’esquerra direcció el Carrer Nou. Seguiu-la fins la Sobirana. Aquí us queda a la dreta el Carrer Nou, però la ruta segueix a l’esquerra cap a Cal Climent i ben aviat hi sereu altre cop darrera el Carrer del Mig  -una mica més al sud d’on heu estat abans-.

Continueu aquí la pista asfaltada a la dreta i passareu per cal Vilardaga, cal Sabata, cal Solà i la Pineda, fins arribar a una altra cruïlla important de camins on cal que continueu cap al sud, direcció el gran mas que ja veureu des d’aquí, Bellús. Si seguíssiu a l’esquerra cap al Colletó podríeu tornar altre cop per Obiols. En passar pel costat de Bellús veureu de seguida que es tracta d’un dels masos més grans de la zona, de fet fins als inicis del segle XX va ser una de les cases més importants i de més producció d'Avià. Arribà a construir varies masoveries i el molí proper a la casa. La primera referència documental és de 1497, i com és habitual en aquestes cases al llarg dels segles ha tingut diferents fases de construcció i ampliació. A l’interior té una petita capella del s. XVIII.

En la següent bifurcació podeu accedir al Molí de Bellús si us desvieu de la ruta a la dreta; en èpoques de pluja hi sol haver un salt d’aigua molt fotogènic. La ruta però continua a l’esquerra, per la pista principal, la baixada aviat es farà més pronunciada. Després de creuar el Clot de la Serra, cal deixar la pista i continuar pel corriol a la dreta que baixa entre la vegetació fins arribar a peu de riera. Com és habitual aquestes rieres van canviant de nom segons el tram: de Graugés, de Bellús, i aquí rep el nom de riera de les Febres. Un cop a baix el camí s’aplana i s’eixampla per seguir a tocar la riera fins arribar al nucli de l’altre colònia tèxtil per on passareu, l’Ametlla de Casserres (també anomenada Colònia Monegal). Just abans de les primeres cases, enllaçareu de nou amb el camí del Llobregat (i ruta de les Colònies Tèxtils), riu amunt. Creuareu el carrer principal on hi ha els pisos i passareu pel costat de la fàbrica ara dedicada al reciclatge de paper. En notareu la olor característica que desprèn. Com és habitual en les colònies es pot veure la imponent Torre de l’Amo que sembla gairebé un castell des d’on es controlava tota la colònia. Després de travessar la fàbrica es continua riu amunt per un corriol prop del canal i la resclosa. Es travessa les portalades que antigament tancaven la colònia i s’arriba de nou a la Plana. Per evitar travessar tot el polígon industrial pel mig, un caminet permet passar prop del riu Llobregat i fer la travessa mot més agradable. Es passa per sota el pont d’entrada de la colònia i prop de les restes de l’antiga fàbrica, on s’enllaça ja amb un dels carrers i seguint-lo amunt es retorna al punt d’inici de la ruta.