14 - Mirador de les Heures , aturada de Borredà.

Bruixes i dimonis a les goles de les Heures

“...y així, quan forem a les goles de les Heures nos isqué lo dimoni en forme d’home y la dita Elias oi anà a parlar primer que jo, y li digué Bersabuch assí vós aporto una vassalla y dit Bersabuch respongué: “bé sis arribada” y contraent se abrassà ad dita Elias y la conegué carnalment per las parts sucias, perque jo viu perque nos apartassem de mi y després se agafà ab mi y també tingué part ab mi per les mateixes parts sucias, si bé ho no y trobé contento...”

Aquest és un petit fragment de la confessió que després de moltes hores de tortura van arrencar-li a Jerònima Pons, àlies “Joana la Negra”, una de les dones d’aquestes terres de la riera de Merlès que va ser acusada de bruixa l’any 1618 i condemnada a mort. Va ser una companya seva, la pobra Pellisona, la que va arribar a confessar que havia pujat per una xemeneia i volat nua fins al Pedraforca.

 Més mal fa la gana...

Sovint les bruixes eren acusades de matar nens acabats de néixer. En realitat eren dones amb coneixements d’herbes i remeis que també feien de llevadores. Els veritables culpables d’aquelles morts eren la pobresa, la misèria i la fam, resultat de guerres, males collites, bandolers i mals governants. La mortalitat infantil va arribar a ser tant alta que de cada mil nascuts en morien de dos-cents a quatre-cents abans de l’any i més de la meitat no arribaven a vint anys. L’enorme duresa de la vida aquells temps va fer créixer la intolerància i el fanatisme. Acusar de bruixa a una altra persona era l’excusa per descarregar l’odi, l’afany de venjança i, sobretot, el desig de trobar una culpable a tants mals i tantes desgràcies.