12 - Mirador de Queralt, Berga

Horitzons i poemes... enverinats!

A Queralt s’aixecava el castell de Madrona, una de les fortificacions de Guillem de Berguedà, trobador i senyor feudal famós per la seva obra i per la seva vida aventurera i convulsa. Conten les males llengües que, quan va haver de fugir per l’assassinat del vescomte de Cardona, va refugiar-se a casa de parents i amics, però aquests van anar desempallegant-se’n perquè acabava al llit amb llurs mullers, filles i germanes. Del castell sols en resta el pany de mur d’una torre; en canvi, de l’enginy de Guillem de Berguedà han quedat un important conjunt de sirventesos on arremet sense pietat contra nobles i poderosos de la seva època. Com exemple, un fragment del que va dedicar al bisbe Arnau de Preixens:

“Que Déu mai no em doni Espoia,

ni el fort castell d’Anoia,

ni el palau d’Hostalric,

si abans que canti la granota

no arrenco la verga i l’escrot

del bisbàs fals i miserable.”

Horitzons per la salut

Conta la llegenda que fou un bou qui va trobar la Mare de Déu de Queralt en una cova, al capdamunt de la serra. El pastor se la va posar al sarró per baixar-la al poble però, ai! no hi va haver manera. Quan arribava a baix el sarró era buit i la Mare de Déu tornava a ser a la cova. Segurament havia quedat captivada pels extraordinaris horitzons que des d’aquí es contemplen.

La Mare de Déu de Queralt és molt estimada per la gent de Berga i només veure-li la cara s’entén perquè: és una verge simpàtica, riallera, que encomana alegria. Sempre hi ha algú o altre pujant pels camins que porten al santuari per anar-hi a resar o simplement a saludar-la. I el cas és que tothom que puja a peu aconsegueix una cosa molt valuosa, però que ni es veu ni es toca: les grandioses vistes de Queralt eixamplen l’esperit i asserenen l’ànima.