15 - Mirador de Guardiola de Berguedà

L’enyorat Carrilet

Guardiola té estació però no té tren. El darrer va circular el 30 de juny de 1973. Encara hi ha gent a la comarca que recorda amb nostàlgia les glopades de fum sortint de la xemeneia del Carrilet, el seu xuc-xuc i el so estrident del seu xiulet. A finals del segle XIX a l’Alt Berguedà no hi havia carreteres i tot es transportava a lloms d’animals seguint camins de ferradura medievals. Els empresaris del carbó i del tèxtil sabien prou bé que el tren era imprescindible.

El 1885 el Carrilet va arribar a l’estació de Berga-Olvan. Les corpulentes muntanyes de l’Alt Berguedà van posar molta resistència a ser foradades i el tren no va arribar a Guardiola fins el 1904. La crisi econòmica, la competència del transport per carretera i la construcció de l’embassament de la Baells van acabar amb aquesta línia de ferrocarril després de prop d’un segle de servei.

Quan els bitllets eren de cartró

Tot i haver nascut com una línia de mercaderies, el Carrilet va convertir-se en el mitjà de transport més utilitzat pels berguedans fins els anys cinquanta del segle XX. Els cotxes de viatgers eren de fusta, els de tercera tenien els seients també de fusta i els de segona encoixinats. El Carrilet tardava tres hores i mitja per anar de Manresa a Guardiola. Era una altra època, els bitllets dels trens encara eren de cartró i el revisor els foradava. No hi havia tantes presses i els rellotges també devien anar més a poc a poc. Hi ha qui assegura que als trams de més pendent la lentitud era tal que els més joves podien baixar del tren i tornar-se a enfilar en el darrer vagó.