Cal Vidal

La colònia de Cal Vidal (Puig-reig) està situada, seguint el curs del riu Llobregat i a tocar de la C16, entre les colònies de Cal Riera i Cal Marçal. En aquesta colònia hi podem trobar el Museu de la Colònia Vidal.

Història

Cal Vidal fou l'última de les colònies tèxtils que es construïren, al Berguedà, durant la segona meitat del segle XIX. Ignasi Vidal i Balet -descendent d'una família manresana que trobem documentada des del segle XVI i que destacà per la seva activitat manufacturera (seda) durant el segle XVIII- comprà, l'any 1892, els terrenys on posteriorment féu construir la colònia de Cal Vidal. Ignasi Vidal escollí aquest indret perquè era un dels únics espais disponibles, entre Cal Rosal i Navàs, per poder instal·lar una colònia. La resta del Baix Berguedà, a peu de riu, ja estava ple de colònies.

La fàbrica es posa en marxà l'any 1900, però anteriorment s'hagué de construir (a partir de 1894) una resclosa de 17 metres d'alçada (la més alta de la zona) i un canal de derivació que permetessin aprofitar l'aigua del Llobregat com a font d'energia. El canal feia arribar l'aigua fins la turbina i aquesta transformava la força de l'aigua en energia mecànica que es distribuïa per tota la fàbrica mitjançant el sistema de l'arbre dret. Més endavant, a finals dels anys vint del segle XX, es modernitzà aquest sistema instal·lant un alternador al costat de les dues noves turbines model Francis. D'aquesta manera, l'energia que feia moure la fàbrica deixà de ser mecànica per esdevenir electricitat.

Tan bon punt la fàbrica es posà en marxa també es començaren a construir els primers habitatges i el primer carrer de la colònia, el carrer de Sant Ignasi, encara existent. Cal Vidal presenta la singularitat que els habitatges -més grans que a la majoria de colònies; tenien uns 75 m2-, els serveis i els equipaments de la colònia queden força allunyats de la fàbrica i el riu. La part de la colònia on els treballadors passaven les (poques) hores lliures que tenien queda molt ben delimitada de la part on els obrers havien de fer la jornada laboral. Aquesta separació era positiva per la "qualitat" de vida dels treballadors. Amb els pisos allunyats de l'espai industrial s'estalviaven haver de sentir, constantment, el soroll dels telers i haver de patir la fredor i la humitat de la proximitat del riu. A més, a Cal Vidal, al contrari d'altres colònies, no hi havia muralles.

Pas a pas, els diferents hereus i amos de Cal Vidal anaren dotant la colònia de més i millors serveis: forn de pa, peixateria, carnisseria, economat, cafè, safareig comunitari, dutxes comunitàries, horts, oficina de la Caixa de Manresa, escola, etc. Del conjunt de serveis i equipaments per a ús dels treballadors de Cal Vidal destaquen, especialment, el Casal de la Dona, un gran edifici construït a principi dels anys 30 i que fou un convent de monges que acollia, també, la guarderia, l'escola de les nenes i una residència per a noies joves; el teatre, inaugurat el 1947 i que fou construït com una rèplica en petit, del Gran Teatre del Liceu; la biblioteca, també del 1947 i la nova església (la vella estava al costat de la fàbrica i fou cremada durant la Guerra Civil), d'estil neoromànic, construïda el 1942.

A mesura que la colònia s'anà consolidant i anà guanyant població -1910, 300h; 1934, 600h; anys 60, més de 700 habitants-, també desenvolupà una intensa vida social i cultural: orfeó, caramelles, festa major, equip de futbol, actuacions teatrals, cinema, etc. Per tot plegat, els que hi van viure i van poder comparar amb altres colònies han dit, en general, que Cal Vidal era de les colònies del Berguedà on es vivia més bé, o menys malament, depèn de com es vulgui veure.

Cal Vidal fou la colònia del Berguedà que tingué una vida més curta. Fou la més tardana en aparèixer i de les primeres a tancar. L'any 1980 la fàbrica deixà de produir. Des de llavors -i ja des d'anys abans-, la colònia ha perdut molta població. Actualment només hi viuen una cinquantena de persones; la majoria són gent gran que havia treballat tota la vida a la fàbrica.

→ Per informació sobre les visites aquí