De Montmajor a l'Espunyola

En diverses àrees del “baix” Berguedà encara es poden trobar grans zones d’economia fortament rural. Com a les rodalies de Sagàs i La Quar, o més al sud, cap als voltants de Biure. O també, als voltants de Montmajor, Montclar i l’Espunyola. Al límit gairebé amb el Solsonès, aquesta àrea del Berguedà ofereix uns paisatges de boscos de pins i alzines, entre camps de conreus, granges de bestiar i nombrosos masos dispersos. La vida és principalment rural i fins i tot algunes poblacions –com l’Espunyola- no disposen d’un nucli urbà com a tal, sinó que els seus aproximadament 250 habitants es troben totalment dispersos entre unes petites agrupacions de masies i diverses cases disseminades.

Descripció

Des de la plaça del Mercat –no us perdeu el gran bolet de la cantonada– la ruta fa via per la carretera de Berga. En direcció a la zona Esportiva, la ruta tomba a la dreta (i deixant el camp de futbol a l’esquerra) a la cruïlla ubicada mig quilòmetre més enllà de la rotonda. La ruta deixa a la dreta les cases de Cal Seuba fins a uns trencalls de pistes asfaltades, uns 350 metres més enllà de la cruïlla del camp de futbol. Aquí cal tombar per una pista que s’enfila a l’esquerra que mena a Santa Creu de Montclar (a uns 650 metres), una bonica esglesiola romànica (S. XII) a tocar d’una masia. A destacar el minúscul portal d’accés i el campanar d’espadanya, tot i que força modificat. Tot seguit Casagúa, on cal seguir la pista principal en direcció nord. Uns 200 metres enllà, apareix un camí que baixa a mà dreta; el camí retalla l’itinerari baixant fins a la riera i el torrent per enfilar-se per l’altra banda. Per això és millor continuar recte cap al nord, per un camí que planeja i puja molt suaument, per tal de voltar el torrent –fent un gran gir de 360º- per la vessant nord de la vall. Passat el gir, quan el camí comença a davallar suaument, apareix per la dreta el camí que puja del fons de la vall... Passat un petit tram de sòl de llosa cal deixar de banda alguns camins que apareixen a mà dreta fins a trobar un trencall que mena cap a la masia de Cal Capçana, que és al davant, on la ruta gira a l’esquerra deixant de banda l’accés al mas.

Aproximadament uns 550 metres més enllà, la ruta deixa de banda la pista principal i entra en un bonic camí que tomba per la dreta entre camps i boscos i que s’enfila finalment assolint Tor i les granges, 1 km més enllà. La ruta dóna el tomb pel darrera de les granges per anar a buscar la carretera de l’Espunyola, sense entrar-hi, doncs just abans es troba un camí que va de dret a la masies de Codonyet. El paisatge és magnífic, entre bosquets d’alzines i pastures... amb els Cingles de Capolat i de Sant Salvador. La ruta entra per dins d’aquestes masies i, ara sí, segueix la pista fins a la carretera.

Passat el Km. 135 la ruta deixa la carretera i continua per un camí que comença davant d’una casa (senyalitzada com a Cal Pauet). Aquest camí contínua força paral·lel a la carretera, passant a tocar d’una nau fins a assolir el Camí de Planés que està asfaltat. De fet, la ruta creua l’asfalt i continua pel mateix camí per l’altra banda cap a la Casanova i la Masia de la Coromina, una preciosa casa de turisme rural, amb una petita piscina al costat de la pista principal. La ruta tomba a l’esquerra per anar cap a un petit embassament que apareix a sota del camí just abans de sortir, de nou, a la carretera. La ruta baixa mig quilòmetre per entrar al barri del Serrat de l’Espunyola.

L’Espunyola no disposa d’un nucli urbà sinó que està format per un gran nombre de cases disseminades pel territori, essent, potser el barri del Serrat la zona de concentració de més habitatges.

La tornada cap a Montmajor cal fer-la reculant de nou per la carretera, per anar a buscar el camí de la Casanova i la Masia de la Coromina. Seguint sempre la pista principal, cal deixar de banda els camins de mà esquerra que apareixen a 300 i 315 m. de la Casanova.

La ruta fa un tomb a un gran camp a mà dreta mantenint-se el paisatge de bosc a mà esquerra, fent un gir final de 360º per seguir baixant cap al sud.

Ben aviat es descarten un parell de camins a mà dreta continuant per la pista principal cap a l’esquerra, que baixa fent un tomb de 360 º uns 200 m. més enllà cap al fons de la vall on hi apareix una casa aïllada, abans d’un torrent.

Tot just passat el torrent, cal seguir recte pel camí principal deixant de banda un primer trencall a la dreta i un segon trencall a mà esquerra (i encara un de tercer a la dreta) per assolir, finalment, un grup de cases (la Caseta i la Casa Gran) a l’esquerra del camí. En la propera cruïlla de camins a tocar d’una casa (El Casó) la ruta gira a l’esquerra paral·lela al riu.

Uns 300 metres més enllà, la ruta deixa de banda el camí de l’esquerra per continuar sempre arran del riu per un tram força enfangat i malmès per l’efecte del riu durant uns 300 metres més. Allà s’observa un pas per sobre el riu que el permet creuar deixant de banda el camí principal que mena cap a Montclar.

La ruta s’enfila suaument deixant a l’esquerra les cases rurals de Cal Relé i Cal Peraire fins a assolir la pista asfaltada a Cal Gavatx on gira a la dreta.

Ben aviat, es troba amb la pista asfaltada per sobre cal Seuba, on la ruta gira a l’esquera cap al camp esportiu tornant pel mateix camí de l’anada.