04 - Casserres

La plaça de Casserres, punt neuràlgic on s’hi fan fires ramaderes, balls d’estiu o esmorzars populars per celebrar el pas d’una cursa ciclista, és també l’origen d’aquesta ruta. A més, al ser al centre del poble, ens permet fer el cafè o esmorzar en algun dels bars propers i, fins i tot, comprar pa, carn o embotits fets a Casserres per a poder-nos endur un record lligat a aquesta terra i la seva gent. La font de la plaça ens permetrà omplir els nostres bidons, tal i com fan cada cap de setmana els molts ciclistes que creuen el poble.

La sortida de la ruta és en direcció sud, creuant Casserres fins la sortida on ja de seguida deixem l’asfalt per resseguir una pista gairebé paral·lela a la carretera asfaltada que deixem a la nostra dreta. A l’esquerra, en canvi, un petit bosc de roures i alzines ens amaga la panoràmica que dibuixa el curs del Llobregat. No és estrany pedalar en un dia assolellat mentre veiem com una espessa boira tapa el cel dels pobles instal·lats a la vall del riu. Aquesta composició geogràfica ha portat a més d’un a batejar Casserres com “La Toscana berguedana”.

Lluny de paral·lelismes, la nostra ruta ens continua portant per un camí agraït, amb unes pistes sense desnivell fins aquest moment. El terreny no presenta complicacions però, en un gir de guió, de cop comença a baixar fins a trobar la carretera asfaltada que va de Casserres a Puig-Reig. Vigilant que no passi cap cotxe, abans de creuar-la podem fer una aturada a l’ermita de Sant Marçal, un magnífic exemple del primer romànic. Es tracta d’una construcció d’una sola nau, possiblement del segle XI i un dels punts de pas del GR-176, la Ruta de les Ermites Romàniques que uneix 21 esglésies entre el Berguedà i el Bages.

Reprenem la marxa creuant la carretera i, de seguida, la Riera de la Sala, que habitualment baixa amb molt poca aigua. Ara toca l’esforç més gran de la sortida amb uns pocs centenars de metres amb un fort desnivell que potser ens obliguen a posar peu a terra. A l’arribar a Vilarrasa, una gran casa de pagès, ja hem completat bona part de la pujada però encara no tota. Ens queda un últim esforç fins a les Roques de la Madrona, un espai únic i singular, on segur ens mereixem fer una aturada per fer fotos. Ara bé, no guardeu la càmera perquè encara ens queda arribar a l’Alzina grossa o Alzina dels Colls, un arbre mil·lenari i un dels que tenen més amplada de Catalunya. Ara sí, el retorn a Casserres es completa molt ràpid per tancar una escapada amb algun tram exigent però que amaga uns regals sorprenents.