05 - Gironella

La Perla del Llobregat, com es coneix Gironella, és un dels municipis més petits del Berguedà en territori però tot i així ofereix unes rutes molt interessants i agradables fora del nucli. En aquesta ocasió, sortim des de la zona esportiva, on hi ha espai per a poder aparcar el cotxe o, si aquesta és la nostra opció, també una zona d’autocaravanes. A més, si acabem amb forces, aquí podem practicar d’altres esports ja que hi ha pistes de pàdel, una pista d’atletisme curta o una zona de bike trial. A més, a la nova cafeteria ubicada a les instal·lacions de les piscines podem refrescar-nos o menjar alguna cosa.

Aquesta és una ruta que transcorre pràcticament en tot moment per pistes rurals, passant a prop de cases de pagès, agroturisme o alguna granja, de manera que, si per casualitat ens trobem amb trànsit rodat, molt probablement es tractarà d’un tractor. La primera meitat de la ruta és en pujada amb uns desnivells molt assumibles. A l’inici, marxem cap a l’urbanització de Cal Ramons i ens desviem per agafar la carretera asfaltada que va cap a la Guàrdia fins arribar al Pla de la Donzella. Aquí girem a mà esquerra per deixar l’asfalt i encadenar diferents pistes que ens fan voltar com si dibuixéssim un gran cercle sempre marxant cap a la nostra esquerra. Cal estar a l’aguait perquè aquesta zona és un paradís de pistes i corriols per on perdre’ns pedalant.

Com a referència, sempre tenim la masia de Can Gironella, visible per les seves grans dimensions i per un passat tan ric com indefinit. Els seus orígens els podem trobar a finals del segle XVII o bé al llarg del segle XVIII. La casa ens queda al mig de la nostra ruta circular. Si ens despistem i no ens hi fixem, el que segur que no se’ns escapa són les vistes que ens ofereix aquesta ruta, tombant cap al nord en molts moments, amb les diferents serralades que hi ha al Berguedà abans de topar amb el Prepirineu. Quan el nostre camí ens desviï cap al poble de Gironella deixem de fixar-nos en les muntanyes per observar el casc antic, que és la nostra porta d’entrada al poble. Seguim uns corriols que no tenen pèrdua, paral·lels a la riera d’Olvan fins a desembocar, com fem nosaltres, al riu Llobregat on agafem un últim camí que ens deixa al punt de sortida.