De Queralt a Corbera

Tot i que potser no va ser de tanta devoció com el santuari de Queralt, el santuari de Corbera també tenia la seva verge trobada per uns pastors en una cova. L’actual església és del segle XVII amb annexos posteriors. A principis del segle XX encara oferia servei d’hospedatge, amb habitació i cuina per a les famílies que s’hi allotjaven, a més de la venda d’objectes religiosos. Avui, passa la major part de l’any tancat i només s’utilitza esporàdicament com a casa de colònies.

La proposta és accedir-hi des del mateix Santuari de Queralt, trepitjant els dos camins que els connecten. Enmig trobareu el disseminat d’Espinalbet amb la seva església de Sant Vicenç. Una ruta on es recorren carenes i punts alts que ofereixen unes vistes excepcionals.

Descripció

La ruta s’inicia a l’aparcament del Santuari de Queralt on cal pujar per les escales per accedir al Santuari. Una vegada a dalt, us suggerim visitar l'església i la cova de la Troballa. La llegenda de Queralt s'emmarca dintre de la tradició – que té com a màxim exponent Montserrat - de troballes de figures de la verge a l'edat mitjana. Es tenen notícies de l'existència del santuari des del segle XIV però aquest edifici data del segle XVIII. Podeu comprovar perquè sovint se l’anomena  el "balcó de Catalunya", les vistes són excepcionals.

Per continuar cal que seguiu les marques del Camí dels Bons Homes (GR 107), una travessa que s’inicia aquí i arriba fins a l’Arieja (Occitània); la seguireu fins pràcticament el Santuari de Corbera. Seguireu primer el camí de ronda per l’obaga de l'esperó anomenat castell berguedà. Segons sembla aquí hi podria haver les restes del Castell Berguedà (s. XI i XII), així com posteriorment fortificacions carlines. Actualment només es veuen algunes acumulacions pètries, pendents d’una excavació que ajudi a treure’n l’entrellat.

Baixeu doncs unes escaletes a la dreta i al cap de pocs minuts, passareu per un petit reducte d’ombrívola fageda amb la font del Bou. Més endavant el camí es desvia a la dreta per seguir l'antic camí d’Espinalbet. Si mireu amb atenció, podreu veure les parets fetes per sustentar el camí i impedir-ne l'erosió. Abans de creuar la cresta i perdre de vista Queralt, hi ha un mirador que ofereix una interessant perspectiva del santuari i dels seus boscos. El camí flanqueja la cara nord i, de sobte, comença a perdre alçada. Sembla que, en algun moment, el camí original es va perdre, ja que més endavant cal tornar a pujar fins a recuperar l'altura perduda. Els trams de baixada -abans una mica delicats- han estat arranjats amb gran encert i no suposen cap problema. En arribar a baix, justament abans de girar a l'esquerra per pujar pel ròssec o camí de la fusta -un camí ample utilitzat per arrossegar els troncs fins a la carretera de sota-, si mireu entre els arbres, a la vostra esquerra, veureu unes parets mig enrunades que emmarquen uns petits plans de forma semicircular: són places carboneres. Si mireu a la vostra dreta, veureu que les formes es repeteixen, tot i que potser de forma menys clara. El carbó vegetal era un producte bàsic de les llars abans que es generalitzés l'ús del carbó mineral, un ull avesat encara pot veure les places en llocs d'ombra, en l'aprofitament dels llits d'algun torrent i plecs del terreny.

 Després de pujar un tram del camí de la fusta, el camí gira a la dreta, tot planejant primer per baixar després cap a la riera de Metge i la urbanització moderna d’Espinalbet. Als primers xalets, cal seguir la pista asfaltada a l’esquerra i després a la dreta fins a topar amb la carretera dels Rasos de Peguera. Es segueix amunt fins al revolt on cal creuar-la i enfilar per la pista forestal de la dreta.  Pocs metres i recuperareu el camí antic cap a l'església, a l’esquerra. Un cop s’acaba el camí val la pena baixar 200 m per arribar-se a la font d’Espinalbet amb una aigua molt apreciada, un safareig i un banc per si voleu descansar una estona. Teniu aquí l’opció de retallar la ruta sense arribar a Corbera, si continueu per la pista pavimentada (seguint les marques grogues de xarxa de camins) i arribant al cap d’un quart d’hora al restaurant Els Roures, on podreu refer les forces i continuar la reprendre la ruta cap al Portet.

Si decidiu fer la ruta sencera cal que reculeu uns metres i acabeu de pujar a l’església de Sant Vicenç d’Espinalbet. Està documentada des de l’època medieval, però l’edifici que avui hi podeu veure és d’època moderna, s.XVII-XVIII amb posteriors remodelacions. Per la part del darrere es veu un pla elevat i unes parets perimetrals, indret on hi hagué un castell que Guillem de Berguedà heretà del seu pare. El conegut trobador va escriure bells versos d'amor, però també sàtires mordaces dels seus contemporanis, la qual cosa li va fer guanyar moltes enemistats i, finalment, va ser la causa de la seva mort.

Des de l’església el camí puja en direcció nord, buscant una via entre les roques. En el tram inicial encara es veuen les pedres clavades de costat per evitar que el pas d’animals i persones erosionessin el camí. Ben aviat deixareu a la dreta un corriol que us permetria baixar cap a Berga, cal continuar amunt. Després de la pujada, sortireu a un esplèndid prat a sota el santuari de Corbera. El camí segueix cap a l’est per buscar la pista que puja al Santuari. Just abans d’entroncar amb la pista del coll de l’Oreller passareu per la font de Corbera, a peu de pista. Aquí deixareu les marques del GR que es dirigeixen cap a Peguera per l’Estany i seguireu les de la variant del PR-C 73.3 que us farà remuntar el repetjó pavimentat fins el  Santuari de Corbera. Com el santuari de Queralt, el de Corbera també tenia la seva verge trobada per uns pastors en una cova. L’actual església és del segle XVII amb annexos posteriors.

Després de descansar i gaudir de les vistes que ofereix aquest indret, cal reprendre la marxa baixant uns primers metres per la pista asfaltada, però ben aviat caldrà desviar-se a l’esquerra per una pista forestal que us retornarà als planells per on heu accedit a Corbera. Sense arribar a l’alçada del camí per on heu pujat, les marques us indicaran el camí de baixada, cap a l’oest. Arribareu a una pista bona que heu de seguir avall cap a la casa de la Rovira. Cal anar en compte, ja que al cap de poca estona cal deixar la pista i seguir el corriol a la dreta. Un cop retrobada la pista, la seguiu fins l’asfaltada i passant per diverses cases arribareu al restaurant Els Roures, on podeu reprendre forces pel següent objectiu que ja teniu a la vista: el coll del Portet, una ampla esquerda oberta a la serra de Queralt.

Creueu la carretera dels Rasos de Peguera, a l’alçada del càmping Font Freda i continueu per la pista forestal que comença paral·lela a la carretera. Després de creuar el torrent el camí es s’enfila de forma pronunciada. Deixareu a la dreta el camí que segueix la variant del PR (que es dirigeix a l’emblemàtic pi de les tres branques) i us continuareu enfilant cap al coll del Portet. Si esteu atents l’últim repetjó abans del coll el podreu fer seguint el traçat de l’antic camí que com una relíquia ha quedat per sota de la pista -i no l’ha engolit com en la major part del camí-. Podreu comprovar la utilitat de les marrades dels antics camins per salvar els desnivells importants com aquest.

Un cop sigueu dalt el coll del Portet, veureu la casa del Portet a sota, protegida dels vents del nord. Val la pena asseure’s un moment als camps de sobre la casa i contemplar la vista, en aquesta zona aïllada i tranquil·la. Al costat de la casa hi ha una font, tot i que sovint no raja. A la casa no hi viu ningú però està arreglada i té propietari: respecteu-la. Des de ben bé dalt el coll on heu sortit, el camí a seguir és el que marxa cap a l’est per dins el bosc i que s’enfila per anar a buscar la carena de la Serra de Queralt. A partir d’aquí el camí no té pèrdua, heu de seguir la carena en tot moment, fins que us decantarà cap al costat solell i la resseguireu just per sota la cinglera. Tindreu múltiples oportunitats per veure panoràmiques tant del nord com del sud, és una autèntica delícia per a la vista.

Després d’un llarg camí per aquesta serra, us trobareu davant la capella de Sant Joan, ja a l’entorn proper al Santuari. Aquí hi ha una munió de camins que s’enllacen, la proposta és continuar pel camí de ronda de Queralt però en aquest cas fer-ho pel cantó solell. Seguiu doncs el camí principal a la dreta. Abans d’arribar encara trobareu dos miradors on entretenir-vos una estona. Estan especialment condicionats com a tals, i ofereixen unes vistes espectaculars dels camps i turons del baix Berguedà, les cingleres de Capolat, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac al fons i un llarg etcètera. Un cop davant el santuari ja només haureu de baixar les escales fins a l’aparcament.