De Saldes a Palomera

Molta gent coneix el Pedraforca i molts també coneixen la serra d’Ensija però el què hi ha entremig és molt menys conegut. Aquesta ruta circular és una oportunitat per conèixer un territori molt interessant, amb molta història, que té el seu punt culminant al Parc d’aventura de la pleta de la Vila i el poblat medieval de Palomera.

Descripció

La ruta s’inicia a la plaça Pedraforca de Saldes. Cal seguir el carrer sentit oest fins a l’entrada del barri de la Cardina. En el primer revolt, uns 50 metres després de deixar el PR-C 124 que s’enfila cap a la dreta, cal seguir pel corriol que baixa a la carretera de Gósol, creuar-la i emprendre el camí cap al riu. Primer pel mig de camps amb alguna vista de les instal·lacions de les mines de Saldes, que ja fa anys que romanen tancades. A l’altre costat, el bosc s’imposa i, a mesura que avanceu, el camí va guanyant categoria, amb un traçat ben definit que passa entre esporàdics camps delimitats per parets. S’arriba a la petita casa de Mas Fred - el seu nom ho diu tot- i després a una petita carretera. Quan es van construir les primeres carreteres en aquesta zona, cap als anys 40 del segle passat, hi va haver una bifurcació a Maçaners. Un dels brancals marxava cap a Saldes i l’altra, aquesta carretera, continuava per la zona ombrívola cap a Gósol. D’aquí el seu nom actual: carretera de l’Obaga.

Cal creuar-la i tornar a endinsar-se al bosc, enmig de camps de conreu abandonats. El camí que puja directament cap al sud, era un camí que servia per pujar bestiar (camí ramader), sobretot ovelles, cap a les pastures. Hi ha dues pistes que ens delaten la seva identitat: primer, la seva amplada; i, segon, les files de pedres a cada costat per evitar que els animals entressin als camps. Cap enrere, unes vistes privilegiades del Pedraforca i, darrera, el Cadí. La ruta creua una pista, passa per sota d’una línia d’alta tensió i continua cap al sud. Es tornen a trobar indicis de camps i entra en un bosc jove. Després de l’última pujada us trobareu  en un gran pla amb unes extenses terrasses - signe inequívoc d’haver estat zona de conreu -: és el Pla de l’Espinal. Tot i que quedi allunyat de la ruta, a l’extrem est del pla, hi ha les ruïnes d’uns corrals que servien per guardar-hi bestiar. Aquesta simultaneïtat d’usos porta a pensar que no es conreava cada any - esteu a 1.400 metres d’altitud i en cara nord! -. Després d’un any de conreu, probablement es deixava reposar la terra durant uns anys i s’hi deixava pasturar les ovelles perquè abonessin el terra amb els seus excrements.

La ruta continua alternant pistes forestals i dreceres fins enllaçar amb una de les rutes de natura de Palomera. La pista creua un barranc i continua amb una suau pujada. Entra en una zona plana: a la dreta, unes pedres indiquen unes estructures que són les ruïnes d’uns altres corrals i una barraca, ja de certa antiguitat; a l’esquerra, alguns camps. Novament es pot apreciar aquesta simultaneïtat d’usos, però a una escala molt més petita.

Al final de la pista, puja un nou camí amb fort pendent. És part de la mateixa ruta de la natura. S’arriba en un altre pla. Si seguiu fins el llom a la dreta, arribareu a un magnífic mirador cap a les serres del nord, inclòs el Pedraforca. El camí passa pel costat de les restes d’una barraca; es tracta d’una altra petita zona de cultiu. Finalment s’arriba a dalt, i es gira a l’esquerra pel camí balisat enmig del bosc i les taules i barbacoes de l’àrea recreativa, en 10 minuts estareu a la pleta de la Vila.

Com el seu nom indica, el seu ús tradicional ha estat reunir bestiar. Hi havia un refugi pels pastors i extensos corrals. Avui, una part es dedica a un ús més lúdic: un parc d’aventura amb servei de bar –cal consultar els horaris-. Per anar a la zona del poblat de Palomera, cal seguir un indicador a l’esquerra de la Pleta de la Vila. Primer el camí planeja i apareixen unes parets a la dreta, també pletes, molt més antigues. A l’altre costat del barranc, es veu el roc de Palomera amb unes estructures d’evident facció medieval. El camí baixa fins al peu de Palomera i un camí una mica perdedor puja fins al poblat. Si pugeu, si us plau, respecteu les pedres! A la dreta s’obre un estret barranc amb unes petites coves que s’han aprofitat, construint petits murs, presumiblement també per albergar animals. Per continuar la ruta, cal tornar a pujar fins a la Pleta de la Vila.

Repreneu la ruta passant per darrera dels corrals de la mateixa pleta i, enfront d’un altre mirador, inicia la baixada amb unes característiques “S” d’un camí antic. Encara seguiu la ruta de la natura. Entrareu en una pista i creuareu el torrent per un divertit pont penjant. En acabar la pista, s’inicia el camí que entra a la zona dels graus. És, potser, la part més emblemàtica de la ruta. S’entra en una zona de blocs i pedres d’estranyes formes. A la dreta, es veu un autèntic caos de roques. Passareu cap a una roca amb forma de dit i la ruta gira a l’esquerra. Abans però, si aneu uns pocs metres a la dreta per un camí més precari, arribareu a un altre mirador, amb magnífiques vistes al Pedraforca i el Moixeró. Més avall, si mireu al terra, sembla que s’hagin aprofitat les pedres soltes per empedrar el camí i donar-li més solidesa. També podreu veure camins paral·lels que es van entrellaçant, un altre signe de camí ramader.

Les marques de la ruta de la natura continuen per l’esquerra però la ruta que seguiu va a la dreta. Continua pla pel bosc. S’intueix el caos de blocs a la vostra dreta. Finalment, començareu a veure camps i el camí entra en una pista. A sota, les ruïnes d’un altre corral i, poc després, un pal indicador assenyala la font del Bullidor, una surgència que brolla de les roques. A partir d’aquí, la pista va baixant fins enllaçar amb un altre SL -que baixa del grau de la Bonica- i s’ajunten aquí per tornar cap a la carretera de l’Obaga, on es tornen a separar. Caldrà que la seguiu cap a l’esquerra. Aquesta, molt planera, va creuant els diversos torrents que baixen del sud, entre ells el de la Riera Salada que ja haureu creuat a dalt a Palomera. Desvieu-vos a la dreta per anar al Mas Fred i desfeu des d’aquí el camí recorregut a l’inici de la ruta fins a Saldes.