Cop d'ull als Cingles de Vallcebre

Els cingles de Vallcebre són un dels indrets més interessants del Berguedà, tant per la singularitat del lloc com per les espectaculars vistes que ofereixen dels entorns. Aquesta ruta permet donar un cop d’ull als cingles i, alhora, passar per dos dels graus més emblemàtics i concorreguts de la zona: la Foradada i el grau del Jou.

Descripció

La ruta s'inicia davant el Jou, una antiga masia situada en un altiplà damunt del Llobregat just per  sota els cingles de Vallcebre, actualment restaurada en un modern complex turístic hoteler. Aquí cal seguir la pista cap al nord oest, direcció el Grau del Jou. Actualment gairebé fins a peu de cinglera és una pista, quan aquesta s’acaba veureu ben definit el camí que s’enfila per un dels passos que permeten franquejar la paret rocosa, però només apte per anar a peu. S'han habilitat unes cadenes que podeu agafar per assegurar el pas. A part de l'estretor, no presenta cap dificultat especial. Un cop passat el Grau, us trobareu el camí que segueix la variant principal del PR, que ve de cal Menut un mas a peu de Cinglera on encara hi ha vida i us podeu acostar, sempre respectant la propietat privada. La ruta però continua cap al nord seguint la cinglera en una zona d'enfonsaments càrstics -fissures en el sòl causades pels corrents d'aigua subterrànies- on cal anar amb precaució. Passareu pel costat d’un petit monument construït en memòria d'un pilot que perdé la vida en aquest indret en caure l'avioneta en què viatjava. Gaudiu de les vistes que anireu tenint per aquesta cinglera, si heu trobat un dia serè arriben a ser més que espectaculars.

Poc després de deixar el camí que baixa pel grau de Sant Climents – que podríeu fer servir si us interessa retallar la ruta – enllaçareu amb una pista que cal que seguiu a la dreta. Més endavant trobareu una bifurcació del PR que permet pujar cap a Vallcebre, deixeu-lo i continueu pel camí a la dreta que anirà alternant trams de pista amb alguns corriols; i trams oberts de prats de pastura i conreus amb trams més tancats de bosc. La tendència serà sempre de baixada tot passant per la cruïlla del grau de les Granoteres, prop de la casa de can Felip del Cap del Roc, un nom ben explícit. Deixareu el grau del Moro,  i ben aviat ja sereu a Foradada, única sortida de les aigües de Vallcebre. Creueu el torrent pel pontet. En creuar-lo fixeu-vos en una curiosa construcció que hi ha a peu de torrent, es tracta d'un molí construït per aprofitar un petit forat de les roques. El canal que porta l'aigua corre sobre el mur fins a la bassa que hi ha al darrere. Antigament l'aigua entrava a l'interior del molí i sortia per la gran obertura del mur.

Foradada és també una cruïlla de camins, en el vostre cas cal que seguiu el que baixa pel marge esquerra del torrent fins a la carretera. Seguiu-la a la dreta pocs metres i amb molta precaució amb els cotxes. Des d’aquí, en època de pluges, el torrent de la Foradada és bastant espectacular, amb salts entre les roques.  A la roca, hi ha una font on podreu omplir les cantimplores i refrescar-vos. Poc després d’aquesta, seguiu el corriol que baixa a l’esquerra, de seguida veureu un canal que tornareu a trobar més endavant a la carretera del Jou. En un moment determinat, el camí passa pel costat d'unes roques. En aquestes roques hi creix una relíquia de l'era glacial: l'orella d'ós. No l'agafeu! És una planta protegida que li agrada créixer sobre les roques humides i fredes en zones ombrívoles com aquesta. Té unes característiques fulles peludes -d’aquí el seu nom- i una flor violeta.

Ara la vegetació hi és abundant, però si us entreteniu podeu trobar indicis de parets  que fan pensar en les antigues feixes conreades, així com unes zones planes semicirculars i, a terra, trossets de carbó vegetal, que delaten les places carboneres que hi hagué. També passareu pel costat d’unes restes, són del Molí de Bosoms, d’origen medieval, que arribà a ser un dels grans molins de la comarca. Amb una mica d'esforç, es veu el forat per on sortia l'aigua a la façana sud. A sobre de la casa, la forma de la bassa que emmagatzemava l'aigua que portava un canal des del torrent.

Sortireu a una pista a peu de torrent, just abans del pont d’època contemporània que creua cap a l’Hostalet. Cal però, que la seguiu a la dreta, direcció cal Griera. La casa de davant és nova; al darrere es veuen les ruïnes de l’antiga, així com una creu, que recorda la llegenda de la Senyora que explica l’enclavament que té Vallcebre en aquestes terres de Guardiola. La llegenda explica que a Cal Griera hi havia una dona que va morir de pesta. Degut a això, la noia no es va enterrar al cementiri i se la va llançar en una esquerda d'una roca molt gran que avui en dia es coneix com a roca de la Senyora. Els habitants de Vallcebre en assabentar-se’n van oferir-se per enterrar-la al seu cementiri, on avui en dia encara es pot veure la tomba. Degut a aquesta gesta, la família de la noia va cedir part d'uns terrenys, que pertanyien al municipi de Guardiola, al municipi de Vallcebre.

            Un cop a la carretera principal seguiu-la encara no mig quilòmetre cap a la dreta. Just davant del Càmping el Berguedà surt el camí rural ara asfaltat per on cal continuar. Tot i ser asfaltat és agradable de caminar i molt poc transitat. Aviat a l’esquerra, veureu les cases de cal Clotet i cal Janola. A dalt al marge dret hi veureu de nou el canal que porta aigua des de la Foradada, durant diversos quilòmetres, fins a fer-la caure per un tub enfront del túnel de Guardiola, per fer electricitat.

Un cop a l’alçada de Torre de Foix, cal que seguiu la pista que hi baixa – i que enllaça amb el camí que ve del grau de Sant Climents- . Un cop davant Torre de Foix heu de saber que us trobeu davant un dels complexos arquitectònics més singulars de la zona. Per les característiques sembla ser un mas-torre fortificat d'època medieval. Tant el mas com l’església són d’estil gòtic dels s. XIV-XV. L’església recentment se li han fet unes obres de consolidació ja que estava en molt mal estat. Podeu comprovar l’extensió de terra que es pot controlar des d’aquest altiplà, les vistes són espectaculars, amb l’emblemàtic Pedraforca al nord-oest.

Cal seguir un tram més la pista cara avall fins a trobar el camí recentment marcat com a Camí del Llobregat (GR 270) que ressegueix tota la vall del riu fins a desembocar al Prat de Llobregat. Seguiu pel corriol que s’endinsa dins el bosc, i ben aviat us trobareu en una antiga  explotació a cel obert on cal estar al cas de no perdre les marques. Mica en mica us anireu enfilant fins arribar a una petita casa, on s’ha desviat el camí per passar per darrera i d’aquí ja enllaçar amb la pista que us portarà de nou a l’asfaltada, ja a tocar del Jou, punt final de la ruta.