07 - Mirador al Pedraforca, Saldes

El dimoni i el Pedraforca

Hi ha qui assegura que fa molts segles el Pedraforca era una muntanya com les altres, sense enforcadura, amb un sol cim. Dalt de tot s’aixecava el majestuós castell del senyor de totes les valls del voltant. Es tractava d’un home just, però vet aquí que la mala influència d’un nouvingut va canviar per complert el caràcter del senyor i va tornar-se cruel i ambiciós. Cansats dels mals usos que patien, els habitants van anar a demanar consell a una velleta que habitava al bosc del Gresolet. Els va dir que demanessin fervorosament l’ajuda dels àngels del cel i que aquella nit es tanquessin a casa, barressin les portes i no fessin cas dels sorolls que sentissin, per més forts que fossin.

Era mitja nit quan es van començar a sentir uns xiscles esgarrifosos. Aquell sinistre personatge arribat al castell no era altre que el dimoni i ara cridava embogit davant una legió d’àngels amb espases de foc. Aviat, els crits van barrejar-se amb els cruixits dels murs del castell que va acabar caient muntanya avall, amb un estrèpit ensordidor, com si d’un terratrèmol es tractés. Tres dies i tres nits va durar la lluita. Una espessa polseguera va cobrir el capdamunt de la muntanya i quan finalment es va esvair, va aparèixer partida en dues, dibuixant la forca del diable i amb les pedres del castell formant un gran tarteram.

Els àngels van salvar els cavallers del castell però, com a càstig per la seva cobdícia, van ser condemnats a reconstruir-lo, amb la promesa que serien perdonats el dia que en refessin una torre. Des de llavors, asseguren, que per les nits se senten sorolls de mans transportant pedres amunt, però quan surt el sol, tot el que han construït rodola tartera avall.